escletxes

Canvi de paradigme

2011-12-09T04:11:00.001-08:00

Després d'uns mesos l'Escletxes atura la seva activitat i en Quartera decideix tancar-se indefinidament arran de Cellecs, davant el buit existencial que em queda com a responsable i escrivent d'en Quartera, decideixo obrir-ne un de nou que no deixa de ser la transmutació d'aquest i que podeu conèixer clicant aquest enllaç Al Soterrani

No ho tinc clar

2011-10-19T07:57:00.000-07:00

Sembla que els dubtes també arriben al terreny, en principi poc salvatge, d'aquest bloc. O millor dit de la meva activitat blocaire. Havia decidit canviar de barra, vaja, que ho he decidit. El que no tinc clar és on anar a parar. Si a Wordpress, si fer un altre Blogspot o jugar-me-la amb el Tumblir aquest...

Qüestions que m'interessen: plataforma lliure, l'ús del català, facilitat de gestió per a no experts, amplies possibilitats alhora de fer apartats i facilitat per interconectar-me amb altre gent.

Els pocs que llegiu això (sempre que dic això tot seguit dic: algú?) aconselleu-me............

linkació recomanació orgull

C C A

videprojecció

Marató Poètica a Cal Cabrit

2011-08-03T09:07:00.001-07:00

És un orgull dir-vos i anunciar-vos que el proper dissabte 6 d'agost de 2011 participaré a la 8a Marató Poètica a Cal Cabrit.

En un entorn immillorable i en un ambient candent per a la poesia. Amb un funcionament que encara no ha quedat clar però amb un repertori magnífic (quin respecte i admiració!):

Núria Martínez Vernis
Josep Pedrals
David Caño
Enric Boluda
Pau Gener Galín
Sònia Moya
Gabriel Pena
Santi Montagud
Joan Gener*
Esteve Plantada
Joan Salavila
Carles Garcia

*Serà el primer cop que sortim a "cartell" amb el nom de Joan Gener (l'escrivent d'aquest bloc i el que posa la cara quan s'han de defensar els versos en públic)

Emancipació

2011-07-18T13:29:00.000-07:00

Aquest bloc veurà alterat el ritme -si és que n'hi havia- de publicacions, perquè els seus autors han decidit emancipar-se de blogger o blogspot i anar a cultivar terreny en un altre servidor no menys popular però si més lliure

en rebreu notícies (esperem) aviat

El rock bastard o salvatge

2011-07-14T02:43:00.000-07:00

Últimament he pres la posició de deixar de parlar d'escena per passar a parlar de música en català i/o feta aquí. Tot el que suposa crear un escena em repugna perquè a darrere si amaga o bé la necessitat de perviure com a professional del periodisme (això jo no ho necessito) o el que em treu més de polleguera, la situació nacional d'aquest país. Res més. I no calen més arguments que el sol fet de veure la quantitat de grups, generes, estils, procedències, influències i directes que hi ha. Ni escena pop ni encara menys independent. Música en català i/o feta aquí

Hi ha una sèrie de bandes que no tenen res a veure entre elles -tret del fet que algunes es cauen bé i es van fent companys de viatges- que per diferents motius em trempen. Aquests motius van des de les lletres a les textures i melodies, de la producció a l'actitud. Els seus directes -i d'aquí en ve el post anterior- són actitud i qualitat a parts iguals. I aquest text introductori és només per poder-ne linkar i projectar alguns

linkacions

Very Pomelo all-i-oli de rumba, rockabilly, rock'n'roll, cabaret...
Els Amics del Bosc psicodèlia, blues i rock'n'roll
Els Surfing Sirles rock literari de garatge
Oliva Trencada mallorquins i punt
Senior i el Cor Brtual i El Petit de Cal Eril que ja en parlava ahir
Joan Colomo bonrotllisme musical
Le petit ramon rock i actitud d'autor

http://www.tv3.cat/videos/3447450/Le-Petit-Ramon

Redempcions en directe (pex: l'eril i en senior)

2011-07-10T11:03:00.000-07:00

Tot sovint quan apareix algú a les teves oïdes -sigui per la radio, sigui per un amic, sigui perquè llegeixes una revista musical- la sorpresa acostuma a ser de doble cara i tall: bona o mala entrada pels timpans. Si tens paciència humilitat i respecte cap aquells que fan música, el primer judici serà, evidentment, un pre-judici. Si t'hi aventures (a escoltar el disc, vull dir) al cap d'uns dies o mesos ja pots començar a treure el matxet per fer neteja -i si vols, per mi, ja tens dret de tallar tota la selva i no tornar-hi mai més-. Bo i amb això, mai podràs copsar la realitat d'una proposta musical fins que la veus en directe. I amb els directes acostuma a passar el mateix que amb els discos; necessites presenciar-ne més d'un -del mateix grup, s'entén- per poder-lo jutjar. Al primer directe però, hi pots exigir més. Vull dir que tot músic hauria de treballar per fer la seva música per a la resta; en viu i en directe, i que per això sense obviar el respecte que hi ha d'haver entre músic i públic i viceversa, l'exigència ha de ser superior. Tot aquest preludi, lògic en certa manera, esdevé una defensa de les redempcions de determinades propostes musicals que un cop gravades poden perdre part de la seva essència: la presència. De fet, es podria dir més exactament de forma contrària: el directe és la millor manera de conèixer i deixar-se seduir o no per una proposta musical. En temps de tant pop (català) les produccions dels discos sonen massa perfectes. I des de fa un parell o tres d'anys, vaig començar -per mèrits propis del senyoret Joan Pons- a creure en les redempcions en directe. El Petit de Cal Eril ara mateix esdevé una de les propostes més singulars, fresques i feréstegues de la música que es fa en català. En el seu moment, no podia passar de la tercera cançó del seu primer disc. Dissabte al PopArb vaig vibrar, cantar, saltar i volar com si fos una sargantana al sol o com les partícules de Déu. I ho he fet perquè m'he reescoltat el primer disc com si mai ho hagués fet i perquè m'he agenollat davant el segon. I això, n'estic segur, em passarà també amb Senior i el Cor Brutal. Aquest bon home de cabells i barba llarga, pinta de yankee total de frontera, em va abduir amb un directe -també al perfecte PopArb- collunut. Rock i punt. Actitud i punt. Guitarres i versos que fan possible pensar en una escena més amplia que la que últimament estem construint entre tots per no ser un país normalitzat. Senior en solitari no és jutjable, hauria de ser presentat com una bona oportunitat per apuntar-se un nom curiós d'una proposta que es cou des de la no-València de Camps, Rita i Marina d'Or. Amb el Cor Brtual hauria de ser imprescindible. (jo ja friso per poder escoltar el disc que durà per títol "Gran" i escrivint aquest post ja he començat a reescoltar l'"Experiència Gratificant")

linkacions

El Petit de cal eril
Senior i el Cor Brtual

videoprojecció

El Bon Any a Música Moderna (BTV) from senior on Vimeo.

esperma de pensament

estic barrinant al cap l'article que faré del PopArb pel Nostrat.cat. Serà un article on farem l'intent de transmetre una humil opinió sobre el festival i el cartell d'enguany...fent especial referència a oliva trencada, senior, l'eril, mazoni, guillamino, refree, antònia font, la iaia, txarly brown i repassant la resta de concerts que he pogut veure. No crítica, sinó crònica personal amb metàfora ecologista al final!

Vers al mur de la Gralla

2011-07-06T08:29:00.000-07:00

No en tinc testimoni visual, ni tampoc humà. Tot i això, per allò de quedar a la posteritat hi vaig firmar ja que hi vaig fer garbuixos poètics. En tot cas, aprofito aquesta penjada per difondre el que em sembla una bona iniciativa que potser ha passat massa desapercebuda -com tota la poesia a la nostra vila vallesana-: Versos al Mur que han ideat els de La Gralla (si, una llibreria cooperativa excel·lent). A més, demà dijous també fan aquell recital que és diu "Menja't una cama" és també una bona oportunitat per descobrir que la cuina també és poesia. I que millor que els plats de La Gamba?

linkacions

La GrallaLa Gamba

Dillluns matí insurgent

2011-06-27T05:48:00.000-07:00

Avui, 27 de juny, declaro la meva insurgència als matins dels dilluns. No treballar. No llevar-se d'hora. Per mirar bé els mails, els diaris digitals i fer feines de la casa. Insurgència social, desobediència matinal. He dit!

Sant Joan

2011-06-24T12:20:00.001-07:00

M'agrada Sant Joan no pas pel sant (més pel nom, si!) sinó per tot el simbolisme que hi ha. És una festa per celebrar l'arribada de l'estiu, la nit més curta que allarguem més. El foc i els nens que poden fer petar els petards (únic acte terrorista permès pels canons socials actuals). La flama, el Canigó i la diada nacional dels Països Catalans (aquesta...la menys nació de totes les nacions però per això mateix, una de les més grans). Perquè és una nit de cel obert on el millor jaç per començar la nit i fer-la en gran part és un terrat. Preludi de debò de totes les festes majors. Bogeria, primera gran borratxera suada. Primera gran ressaca. I el Cap d'Any, confiteu-vos-e'l amb suc de raïm.

linkacions

Espectacles literaris en Català
Un Anuari per fer memòria del silenci un curru de Media.cat

Profecia

2011-06-11T03:53:00.000-07:00

S'alçaran els exèrcits del plaer.
Formaran files i les trencaran.
Aniran als ajuntaments. Trauran
les bandes. Cremaran les banderes.
Buidaran l'ajuntament. Mataran
el batlle. Ells sols enterraran el batlle.
El qui haurà estat el batlle assassinat
renaixerà i serà tot just un home.
I així successivament, sense pausa.

Profecia de Carles Rebassa, poeta universal català

"...per aquells que puguin creure que aquest poema pot ser etiquetat de terrorisme, jo els diré que la poesia pot ser testimoni simbòlic i metafòric del que passa als carrers, en Carles ja ho deia..avui ha començat a passar la seva profecia..." Quartera

linkacions

https://n-1.cc una nova xarxa social lliure i autogestionada

punts

2011-06-09T10:36:00.000-07:00

definitivament, de manera temporal aquest bloc ha patit una alteració en el seu ordre i transcurs natural (és a dir, virtual). tanmateix, les discussions entre escrivent (joan) i servidor (quartera) són més aviat poques. és a dir, ens comencem a entendre, després de mesos de treball conjunt. dit d'altra forma, el fet que l'escrivent s'estigui muntant una barraca de debò no ha de fer perillar la continuïtat d'aquesta barraca virtual. ans el contrari. simplement per qüestions psico-fisiològiques resulta incomptable poder continuar amb el ritme assolit en d'altres èpoques. i a més, hem de dir que les creacions poètiques, malgrat no ser penjades a l'altre bloc, no han parat, tampoc. per no dir les creacions culturals que en continuen sent les que eren i en venen de noves. definitivament, aquest no és un bloc ni per agradar, ni per l'èxit. perquè no té ni una forma ni unes particions definides i perquè el ritme esdevé profundament alterable. és el que té treballar amb un altre al costat. i més, comptant que aquest no és un bloc amb gaires pretensions, malgrat quan ens hi posem, ens hi posem. més aviat un reflex, un crit, un altaveu de tantes excepcions culturals com sigui possible. perquè això si, la cultura ens lliga, els uns amb els altres. i sempre que podem voldrem evitar-ne una concreció material o mercantilista. perquè realment, senyors i senyores meves, no llegireu res (i res obligats) si no és perquè enteneu que això és una provatura, una plasmació d'entendre la revolució (si cullons, la revolució) com l'única manera d'entendre la personalitat.

recomanació

els amics del bosc això si, això si, això si, aixòòòòòòòòòòòòò si!

esperma de pensament

no en vull fer vida a banda, de fet m'agradaria molt ser-hi present però crec que la forma està desgastant el sentit i dificultant la concreció dels continguts que portin a accions (sobre les acampades, vaja!)

Recull sobre les acampades

2011-06-03T02:48:00.000-07:00

Avui fem un suplement, un especial, un monogràfic sobre diferents peces que trobo d'interès i que han sortit arrel de les acampades dels indignats. De fet, tots els diaris han fet suplements o especials o monogràfics..perquè, jo no?

linkacions

Debat a tres veus amb David Fernàndez, Arcadi Oliveres i Esther Vivas a Vilaweb
Critica al món intel·lectual català de Carles Camps a Vilaweb
L'esquerra sòlida entre les mobilitzacions líquides d'Oriol Sorolla a Vilaweb
15 M a la Porxada: Foc de camp o revolució de David Cid a l'AraVallès
Mapa de les acampades
Aturada d'un desnonament a Montcada i Reixac a Llibertat.cat
La nova àgora d'Asun Pie

i segur que s'ha escrit molt i molt més i segur que se'n parlarà més i molt més

això només és un petit recull per compartir

At Versaris en La TuerKa Rap

2011-05-29T14:15:00.000-07:00

A una piulada de fa dies:

"La música no canvia el món, però la B.S.O de les acampades hauria de ser el segon disc d'At Versaris"

Avui rebo això i faig un altaveupost

queda tot dit...

#acampadaVO

2011-05-22T06:41:00.000-07:00

http://acampadavo.blogspot.com/

A Granollers, la capital (ara i per això si que m'agrada que ho sigui) hem acampat.

A les brases

Acampades

2011-05-20T06:26:00.001-07:00

Som-hi!!!

Error al Sistema de David Fernàndez
Músics indignats a l'Enderrock

Mecagonentuputamadre

"Les brases de la indignació couen les places"

2011-05-16T13:23:00.000-07:00

La sensació de tornar a escriure per necessitat. No per la idea, ni per la voluntat només respira asfixiada la intencionalitat de dir, de moure, de fer caure en recta línia les lletres dels ulls al full i que s'ordenin amb el rebot. Rebombori, si, rebombori. Atzar i dits que quan no pensen, agafen el porró, es miren el llibre i escolten qualsevol cançó. Qui diu que la creativitat és l'obra perfecte?Qui diu, com si descobrís, que millora. El progrés, això si que es pot dir, és el més relatiu dels conceptes. Tot i que el concepte relatiu, ha perdut tot significat. Com l'autor que es devorat pel que crea. Regalimar emocions que deia en Jaume i viure recollint els vidres trencats i les flors abans que morin. La felicitat és com la corba d'una tendència, a vegades exponencial i quan torna reflexiva. I M'agrada que sigui així.

linkacions

http://www.tigredepaper.cat/

esperma de pensament

extendre la voluntat de no seguir-se a les xarxes socials és tot un exercici de sinceritat social

Vomitada musical al Nostrat.cat

2011-05-09T12:59:00.000-07:00

Avui, després d'ahir, pensant en el 30 minuts he esbossat el que podria ser una mena de conversa etílica en qualsevol casal popular o bar super-modern d'arreu dels països catalans. Perquè els periodistes (tret de tres) ni s'ho plantegen...

Ho he fet al Nostrat.cat perquè me'l crec. Per cert, ja hi passeu?

Nostrat.cat !!

Per això en faig una linkació

Parlem de l'escena?

no tant per autobombo, sinó perquè l'evolució discursiva s'ha gestat i plasmat en aquest mateix bloc.

pd: els afortunats que llegiu aquest bloc (cric-cric-cric a l'altre cantó de la pantalla) sou afortunats de poder llegir el final que m'han censurat:

Au! I ara que tenim "l'escena"...Som-hi..fem un Sant Jordi amb aquests quatre (tal i com algú deia pel twitter) i després ja podem tirar merda sobre tota la resta. Enterrem-nos tots a la capital.

casa-rebombori

2011-05-04T02:28:00.000-07:00

rebombori al fons de la vall del teu estomac. constant aula per qüestionar. les teules de les teulades són les tecles que toques per emular el so dels vents entre les muntanyes i els arbres. Al terrat firmes l'extensió d'una revolta que apuntaves en algun poema que només entenies tu, i encara gràcies. I escriure dins el marc sense tel·la que has volgut tenir per primer quadre. I tornar a posar els llibres en un ordre prou nou perquè tingui tant sentit com l'últim. Voler veure tots els cd's, esperar els prestatges per poder veure tots els cd's i riure satisfet del tenir com a teràpia. I la roba que s'aixeca fins el nou armari. I la suor que has sigut els últims, a la rentadora. I continues amb una tauleta de nit improvisada, com fa 3 anys. Quan en tingui una, potser, el rebombori haurà acabat?

linkacions

Homenatge a Joan Brossa vestigis del món 2.0
Series.ly un nou invent d'aquests per veure cultura gratis
Barcelona Consenus treballant per alternatives habitables

recomanacions

Fira de la Música al carrer de Vila-seca
LLegir-lo serà interessant

esperma de pensament

quan comences a obrir noves portes i les que fa dies que pensaves tenies tancades es revolten i canvien de pany. Quin gust veure com tot canvia, com tot canvia, com tot varia, com tot varia

La independència costa

2011-05-01T14:36:00.001-07:00

la independència vital en matèria de sostre, llit i fogons -és a dir, de casa- costa. I és per això que darrerament el meu escrivent només té temps per mi just abans d'anar a dormir, o quan flamisell no se li encén o quan petites partícul·les de closca d'ou queden dins la clara un cop al plat abans de ser batut per fer un remenat o just al moment abans d'encendre l'aspirador o de buscar el clau que no troba o de voler deixar-ho tot en construcció i seure i veure com una rajola sembla ser amiga, un marc de porta un límit i una llum del putu ikea, un far!

recomanació

la kinky beat perquè després de veure el seu nou directe -on per mi, han superat la crisi arrel de la marxa de dos dels components que portaven més teca: manolo kinky rude- vaig tenir la impressió que això del mestissatge no només és rumba amb reggae o ska amb cumbia sinó que bé pot ser rock, jungle, reggae i fins i tot que el drum'n'bass soni a dub del bo. Vaja, que entre tant popie i folkie encara hi ha festa de qualitat!

petit recordatori del 25A a Granollers

2011-04-26T03:28:00.000-07:00

ahir va fer un any de la celebració de la consulta popular sobre la independència a Granollers. No va ser un èxit rotund (vora un 19% de participació) però si una demostració que a Granollers hi ha un gruix de persones que creuen en la democràcia participativa i un quasi igual, en el dret a l'autodeterminació de Catalunya.

és una pena que Granollers Decideix! no hagi pogut trobar una via clara per continuar aprofundint en aquesta doble essència: democràcia participativa i dret a l'autodeterminació. Ara tothom ja ha tornat a la seva cova, s'ha posat les seves pells i sembla que d'allò poc recordem i n'ha quedat, més que el record.

Va ser complicat i tothom va haver de cedir. Van haver-hi errors i encerts. Gent que mai havia treballat junta, ho va fer. Allò era unitat. Feble potser, però unitat. És per això que tampoc podia durar molt més...però sempre hagués volgut que el pòsit fos més i el camí de fons més llarg!

quan la creació guanya a l'art

2011-04-05T04:12:00.000-07:00

Després d'un exili voluntari en un temps concret i en un espai divers -i sobretot singular- un va recobrant de nou una rutina que havia mig adormit, mig oblidat, mig penjat. I amb la rutina, tornar a escriure al bloc. Tant necessari, tant vital, tant volgut, tant presó. Mirant -o millor: provant- de fer-ho amb la reposada mirada d'haver-se mirat amb perspectiva. Amb l'escalfor d'una pedra que parla serena però dura -arrel de si mateixa que deia el poeta-. Proclamant convençut -i ho fa amb la seguretat i el dubte de qui assegura i tremola davant una cosa que se li presenta com a certa, com feia temps no ho feia cap altre-:

ja no l'art, sinó la creació!!, ja no l'artista, sinó el creador!!, ja no la tècnica sinó la creativitat!!, ja no pensar-ho, sinó també, fer-ho!!

la lliçó d'uns barrots doblegats per la voluntat de creure en l'alternativa!!

linkacions

Caja de Músicos un local com cal, una filosofia com a via
Dionisio Cañas un poeta
Caspaypoesia antipoesia intermitent
Fósforo revista digital de creación la xarxa virtual manté en el temps projectes acabats

recomanacions

Versos Lliures poesia exponencial del Casal Popular l'Esquerda
22 Festival de la Guitarra un festival

videoprojecció

Versos Lliures..continua i comença

2011-04-04T11:30:00.000-07:00

El passat dissabte 6 mims van irrompre la grisor del centre de Granollers per portar la poesia al carrer i difondre els Versos Lliures, cicle de poesia exponencial de Granollers. El proper 9 d'abril comença el cicle amb la jornada inaugural. Tota la informació del cicle a la plana web Versos Lliures !!

Podeu veure les fotos dels mims aquí.

i poc a poc tornaré al ritme normal del blog...de moment una linkació ben interessant

Todo es poesia menos la poesia

Versos Lliures: Tret de sortida

2011-03-27T14:31:00.000-07:00

Acció poètica al centre de Granollers, just al davant del museu i en ple gran centre comercial, quaranta persones han començat a guixar el gris de la ciutat amb versos dels poetes que participaran a la tercera edició dels Versos Lliures, un cicle de poesia exponencial que organitza el Casal Popular l'Esquerda:

Notícia (amb fotos) a l'Aravallès

VersosLeaks:

El cicle comença el proper 9 d'abril amb la jornada inaugural, cap a les 19h de la tarda al mateix Casal Popular l'Esquerda (C/Enric Prat de la Riba, 31) de Granollers

Dia Mundial de la Poesia

2011-03-21T09:08:00.001-07:00

Dia Mundial de la Poesia

Escarpa

2011-03-15T03:59:00.001-07:00

no sé si algú ho ha notat (però segur que a ningú li ha afectat) l'exili que fa uns dies que estic fent amb el bloc..tot i així: intermitències !!

Dona treballadora

2011-03-08T08:26:00.000-08:00

Dona treballadora

Actes de l'EI

Sense senyal

2011-02-18T10:07:00.001-08:00

(fa dies que em vaig prometre deixar-ho uns dies, però per dignitat: activisme digital)

http://www.vilaweb.cat/sense-senyal

Objectivitat

2011-01-16T06:52:00.000-08:00

Definitivament, a l'escenari o ring de les vides quotidianes l'objectivitat és res més que una fal·làcia. Ja n'hi ha prou de voler regir-ho tot, de voler mirar-ho amb fredor i tal com és. Només acceptarem l'objectivitat si tenim present que la nostre subjectivitat, per a ser plena, necessita la de l'altre. Nosaltres mirem les coses -bé, malament i en gris més que en blanc o negre- però les coses no són, només, en nosaltres, sinó també, en els altres. Podríem acceptar l'objectivitat com quelcom que necessàriament es composa de dos -o més- subjectivitats. I, més aviat, com quelcom abstracte i difícil d'assolir. Com una mena de fum invisible que ronda ingràvid i canviant entre els dos cossos que volen entendre's. Som subjectivitat i es confirma per i amb l'altre.

linkacions

els collons del pare rabadà descobriment oníric
la cultura popular i tradicional segons Roger Mas
col·lectiu joan pau giné músics del Rosselló
basque peace process esperem que sigui així

recomanacions

premis enderrock per votar i descobrir
bigott folk rock bo i de debò

projeccions

Dexter

2011-01-10T14:21:00.000-08:00

the end, this is the end

Rebuig

2011-01-02T05:48:00.000-08:00

El Rebuig, vulguem o no, forma part de la nostra existència. Rebutgem perquè crèiem, per por, per obligació o... I ens rebutgen pel mateix. Així, el rebuig social també pot ser una font d'autoafirmació personal i grupal. L'evidència de les paraules no és tradueix en la consciència del rebuig. (que no s'extregui d'aquí que és necessari o justificable tota forma i conseqüència del rebuig)

linkacions

Nadales contra la crisi i les retallades socials
Salvat-Papasseit poeatavanguardistacatalà
Arròs Covat un sèrie bona

projecció

esperma de pensament

el caràcter popular d'una manifestació humana no és proporcionalment igual a l'assistència massiva de la gent. Dit d'altra manera, popular no és igual a popularitat

Ja n'hi ha prou!

2010-12-22T08:40:00.000-08:00

Mutació Joan Brossa

Enraonen en català, però a la més
mínima ocasión lo dejan delante
de un interlocutor de habla castellana

Davant de totes les retallades que les classes populars dels països catalans estem vivint a tor-i-a-dret, només ens queden dos camins: Abaixar el cap o la desobediència civil!

Foc al parlament
Foc als jutjats
Foc a l'Estat!

Contra la pedenteria

2010-12-19T10:04:00.000-08:00

...per la seva obra, per la seva actitud o perquè el receptor no vol rebre gaire. En tot cas, i per sort, es va obrir una escletxa que ja ha trencat amb aquell art elitista, on l'artista es presentava com un savi i el receptor havia de ser un entès o es convertia en un analfabet total. Un art que volia ser efímer, que volia anar al carrer, art de l'acció i conceptual. Trencant amb els esquemes de passivitat que complia l'espectador, sorprenent i trencant amb allò establert. Art per l'art -i/o- també, art social. Es curiós veure com, aquells agitadors culturals, que volen compartir realment l'acció artística són titllats, per alguns, de pedants...la pedanteria es pot observar en la gesticulació no verbal d'aquell que emet la sentència sobre l'artista...

linkacions (només quatre exemples)

moviment.o
drap-art 2010
transductors
artibarri

esperma de pensaments

l'última penjada feia un link de roger palà parlant del nou disc de el petit de cal eril. Ara que l'he escoltat més, crec que serà el treball amb més singularitat d'aquesta temporada. Hi ha lo de Plouen, els directes d'Ix! i l'espera de la no nou de Manel o la incògnita d'Antònia Font, entre d'altres bones noves...però lo de Joan Pons és una gran -confirmada- sorpresa.

Somiant truites

2010-12-13T07:25:00.000-08:00

Ahir vam anar al Teatre LLiure, a la Muntanya menys lliure (per plena de coses) d'una nació massa poc lliure. Hi anàvem a veure en Pla i en Comelade fent això del Somiatruites. Un espectacle clarament oníric -l'estat entre el son i la vigília-; fresc, hipnotitzant a estones i divertit. Dos mons tant estranys com són els de Pla i Comelade es fusionen per versar-nos el son. I ho fan a dos nivells, aquells moments abans del son: quan estas cansat, la por davant del son i la immensitat de l'univers, quan no t'adorms, l'insomni, quan fa estona que no t'adorms i veus que no t'adormiràs...i els sons més comuns: els eròtics, els que somien cada dia tota l'estona, els que no es poden explicar, els que s'expliquen per si sols, els perquè-vull...

Unes melodies d'en Pascal (piano de cua i de joguina) on l'Albert (veu, guitarres i dinamitzacions) hi ha dormit. I es fa pal·les que en Pla somia molt i es veu que en té moltes, de seves, per parlar-ne. Necessaris i brillants, els galàctics Jordi Busquets (guitarra) i Ivan Telefúnkez (guitarres, acordió i més) i l'home estàtic, David Sáenz de Buruaga (contrabaix elèctric). Els Farrés Brothers hi donen un punt curiós, misteriós. Ha destacar el joc de llums, co-relators amb Pla, i la diversitat de públic existent. Des de joves peluts, a joves no tant peluts, pre-adults i adults que ja són pares i algun personatge amb certa fama.

Un concert-espectacle que un cop s'acaba no tens clar si hi has anat o no, amb regust a ulls que es tanquen i picantor al nas i els personatges que hi surten, sembla impossible que te'ls puguis trobar pel carrer. Necessaris com els somnis, l'espectacle i Pla i Comelade són una bona excusa per adormir-se a un teatre.

linkacions

Somiatruites a VilaWeb TV
OS el nou EP d'Appeldog
Lo nou d'El petit de cal eril en volia fer una crítica però em subscric a la de Roger Palà
També lo nou però d'Erm i també d'en Roger Palà (què vols, ell s'avança i ho fa molt bé)
Homenatge a Catalunya II
Home dels Nassos ja han fet les nominacions i són prou interessants però potser falta una mica de canya, no?

videoprojeccions

Subs

2010-12-03T09:29:00.001-08:00

Pocs cops un equipament municipal de la meva ciutat és capaç de crear-me una expectativa tant gran com ho està fent el Museu de Granollers amb l'exposició: "Meridià. art conceptual i acció". Fa poc temps -massa poc temps...on és la memòria cultural d'aquesta ciutat?- vaig saber que Granollers, vora els anys 70 en ple franquisme, havia estat centre -o això diuen- d'un art que trencava esquemes. Era l'aparició de l'art conceptual, de l'acció al carrer, de la participació, etc.. aquest inici del modernisme trenca-ho-tot que hem deixat convertir en postmodernisme tot-s'hi-val. És curiós, potser allà hi puc trobar alguna font d'on beure i convertir les idees que em vaguen pel cos en rierols d'accions. Tinc incògnites, preguntes que voldré fer in situ i també, d'altres que faré als protagonistes que ho van poder viure o veure.

linkacions

Granollers pot no tenir subvencions de la Generalitat el 2011
Valoració Autonòmiques per part de la CUP
Enllaços de Subsòl cultura subterrània
Mirall Sonor festival subterrani de música catalana

Relfexions (no es poden evitar)

2010-11-29T08:28:00.000-08:00

És impossible evitar reflexionar entorn el que va passar ahir a Catalunya.

Tornaran temps on només hi haurà uns catalans

Una de les conseqüències que CiU hagi governat durant 23 anys, ha estat que de catalans i catalanistes només n'hi ha hagut d'un tipus: ells. Amb la irrupció del Tripartit -i possiblement és un dels pocs èxits que han assolit- això va començar a canviar.

El tripartit ha estat decebedor (com CiU en 23 anys) però almenys, s'ha evolucionat en diversitat de polítiques i s'han posat en joc qüestions com la infància, la violència de gènere, la cultura, l'educació escolar, etc...un altre fet és com s'han resolt.

Governar i la crisi passen factura

Que CiU no s'enganyi. No han canviat, són iguals. Peix al cove i sinó temps el temps.

Ha estat el tripijoc del tripartit, la indefinició pròpia del PSC amb la qüestió nacional, les baralles i la incoherència d'ERC i la contradicció d'ICV les que han fet que tingui la majoria.

El sistema democràtic actual no deixa gaire marge i el "vot útil" no serveix per convèncer l'electorat d'esquerres.

La crisi també ha afectat a tots els governs. I és històric recordar que quan hi ha crisi, malauradament, creix o guanya la dreta.

La via autonomista esta esgotada

El tripartit ha fracassat també per l'Estatut. Si SI té 4 diputats, + 1 si es conta Rcat, és perquè part del país vol la independència. Allò perillós és que només vulgui la independència.

És curiós, però ja sabem com és la dreta, que CiU no perdi vots després del pacte entre Mas-Zapatero per l'Estatut, l'ambigüitat del dret a decidir, el cas palau i tant d'altres.
A la dreta, el que diu el líder va a missa. Concert econòmic? Vindran més deserts de desafecció nacional entre Espanya i Catalunya.

Les esquerres no han convençut

Potser si obviem els tripijocs i els problemes internes, i potser si ho fem amb l'estatut, podríem dir que preferim el tripartit que convergència. Abans rojitos que conservadors. Però el tripartit no ha estat capaç de plantar prou cara al capital en l'àmbit econòmic i als reaccionaris en l'àmbit social i cultural. La gent d'esquerres, et votin o no, són més dialogants i exigents.

Les contradiccions entre allò nacional i allò municipal diuen massa. S'ho han de fer mirar, tots han restat any rere any!

*Es preocupant tenir la sensació que la gent vota més per una suposada seriositat que no pas per el programa electoral. Crec que aquí els mitjans de comunicació tenen quelcom ha dir.

Les anomalies

PP, els millors resultats històrics, Ciutadans es manté i PxC, es queda a les portes. Comença a ser necessari treballar per una autèntica i mútua integració, cosa que CiU no farà, perquè sinó, d'aquí quatre anys ja veurem el que passa.

L'abstenció i els vots marginals

L'abstenció ha estat més baixa, però el vot blanc i el vot nul han crescut. També els vots a partits minoritaris. Calen apostes decidides perquè els vots blancs i nuls puguin tenir conseqüències més visibles.

No entenc la unitat en comentar que ha millorat la participació. No arribem al 60%. Més que felicitar-se el que haurien de fer és continuar preocupats. Amb la que està caient és normal que voti més gent.

l'Esquerra independentista i anticapitalista és més necessària que mai

S'ha trobat a faltar. En temps de crisi capitalista i crisi estatal era un bon moment perquè l'esquerra independentista i anticapitalista pogués treure cap. Des de baix ha estat un bolet i la CUP, encertadament, no s'hi ha atrevit. Ara tenim quatre anys per treballar per una candidatura unitària i popular que realment vingui de baix. El municipalisme ens dona la raó, però ens cal canviar les grans estructures.

Tornarà amb més força l'externalització dels serveis, baixarà la poca participació que s'havia assolit, el territori serà destruït, les polítiques socials seran minses, etc

Fins ara, hem deixat que la socialdemocràcia sigui l'esquerra i l'autonomisme sense full de ruta el garant d'allò nacional. Crec que aquesta democràcia ens ha ensenyat que sinó hi entrem, no la canviarem.

Ni reflexió ni osties

2010-11-26T08:25:00.000-08:00

Companys i companyes..el dissabte, demà, serà el dia de la tranquil·litat, diuen que de la reflexió. Diumenge serà un trasbals per molts -que voten i també que decideixen no anar a votar però s'ho miren- i dilluns, tot oblidat perquè juguen els exercits de les nacions. Ja em perdonareu però les campanyes són com els anuncis de la televisió: són més importants les imatges que les paraules..i les paraules que fan servir, esclaves de l'ambigüitat. No dissertaré sobre el vot, la democràcia o la classe política, tampoc sobre el poble.

Deixeu-me només, evitar que per uns moments reflexioneu sobre les campanyes electorals i el dia de reflexió. Reflexionem-hi doncs...en silenci.

linkacions

Dissertació nacionalista de Roger Prims
Incineradora a la Garriga?
Nicanor Parra poesia que ens falta
Dexter la sèrie que et falta
Premi Home dels Nassos Nominacions

La cultura també pot ser tortura

2010-11-15T10:09:00.000-08:00

La cultura també pot ser tortura. I l'art un simple artefacte buit de sentit, sense res a dir-te, sense res a dir-se. No entenc ni entendre com pot ser que allò senzill pugui, sovint, esdevenir el més fàcil a consumir per a una major quantitat de gent. Quan dic senzill vull dir poc treballat, amb poc personalitat i amb poc sentit del-tinc-la-sort-que-m'estàs-escoltant. Però també pot ser que hi hagi un art carregat i complicat i dens, difícil d'entendre a simple vista, oïda o percepció. O pitjor, que no sigui comprensible per una persona a peu de carrer amb la voluntat de fer-ho. L'un i altre art em semblen parts d'allò mateix: la mediocritat o, si ho preferiu, l'elitisme. De la cultura en el seu sentit més social, és a dir, les normes, les pautes, les visions i les construccions, etc en discutirem cara-a-cara i si pot ser més de dos...ja decidirem si això és tortura o no.

recomanacions

Nothing personal

linkacions

La Cup no dona suport a cap candidatura a les eleccions del 28-N
LLibertat.cat 4 anys
Llicencies creatives adaptades al qui fa l'obra

Campanya

2010-11-11T14:49:00.000-08:00

Aquí he escrit sobre la suposada efervescència de l'independentisme al parlament o a les eleccions. També sobre la classe política en general. Sort que no són els únics temes. Avui diuen que comença la campanya. Els mitjans es queixen pels blocs informatius. I els partits que es presenten però no tenen representació, també. Deixeu-me dir poques coses. Tinc la sensació que la campanya va començar -potser abans i tot- amb la sentència de l'estatut. Tots marcant paquet i d'altres ensenyant-lo per primer cop. Tinc la sensació que el millor que podria passar és que els sondejos que diuen que CiU tindrà majoria, s'equivoquin. Tinc la sensació que l'independentisme és més transversal que mai, però és incapaç de convertir-se -mínimament, perquè com a mínim és el que hauria de passar- en una força real lluny de tàctiques momentànies i condemnades al fracàs perpetu -per que allò que cal és bastir-ho des d'abaix i llavors tirar-ho endavant-. Em sap greu no poder votar una candidatura independentista i anticapitalista unitària. Tinc la sensació que els populismes i els populars guanyaran terreny -i no m'agrada gens- però sort que en són tants que potser es queden a les portes de fer res. Tinc la sensació que mentre els mitjans estan condicionats, pocs buscaran més informació que aquella que ens vomiten al sofà de casa.....excuseu-me, i no estic gens d'acord amb el bloc informatiu imposat, però jo no em fiaré dels grans mitjans.

Tinc la sensació que les coses canviaran.

Si. Però tinc la sensació que d'aquí a quatre anys estarem pitjor nacionalment i social. Potser tindrem de més de tot o potser de menys del que tenim ara. Però, malgrat tot, seguirà l'absentisme electoral i caldrà començar a reconèixer de debò la teoria del fracàs democràtic capitalista -preocupació latent que només es recorda cada quatre anys, perquè aquesta és la democràcia que ja ens va bé, a tots-. Espero que científics, divagadors i opinolegs d'ofici, oficials i oficialistes tinguin els sans collons de fer-ho evident perquè sinó, realment, no podrem ni defensar la llibertat d'expressió. Els antisistema no són aquells a qui assenyalen, sinó, precisament, aquells que assenyalen i els seus còmplices quotidians, que n'hi han, i molts -que no surten a la tele i te'ls trobes pel carrer-.

I mentre, segueixo pensant, on són els i les joves? Nihilistes sense consciència social, marginats que no troben la sortida, incapaços -tots- de sortir al carrer i fer-lo nostre. Pobrets ells. Puta cançoneta autocomplaent.

Sona 9 10 anys (una crònica personal)

2010-11-10T02:27:00.000-08:00

Ahir nit es va celebrar la final del concurs de maquetes sona9 a la Sala Bikini de Barcelona. Els tres finalistes: Pulpopop, La iaia i Blaue (per ordre d'aparició) van tenir 20 minuts per acabar de convèncer el jurat. Els tres s'enduien uns premis prou sucosos com per quedar satisfets malgrat els resultats. L'experiència s'ho val, segur. De fet, aquesta és un dels aspectes positius del Sona9, la possibilitat de donar experiència i sortida, com a mínim, a 3 propostes musicals catalanes.

Els grans guanyadors van ser Les iaies. Perquè el públic així ho va demanar, perquè el jurat així ho va saber veure. Projecció i eclecticisme, personalitat musical, comercialitat -en el bon sentit de la paraula- i gràcia casolana com deia Miqui Puig a un dels vídeos de presentació. Aquí, subtilment i quasi amagada, ja vam fer una aposta per ell(s). A Granollers, els del CCA van tenir bon oïda. I aquesta crònica ,pot ser un reflex dels seus directes. No pas perquè les dues altres propostes no valguessin la pena, Pulpopop té prou personalitat però li falta frescor i de Blaue en destacaré l'actitud irreverent, tot i que, segur que al llarg del Sona9 d'aquest any hi han hagut grups que tenien un so més nou. De fet, com a directe compacte el millor potser va ser el de Blaue. Però els matisos, l'atreviment i el públic ho van fer decantar ràpid pel projecte de l'Ernest Crusats. Esperem que compleixi amb l'amenaça de tenir moltes hores la guitarra als dit i de fer la guerra a la màquina d'escriure.

A banda, molt popie i moderno i la sala a vessar. Un cop més es va fer petita. I un cop més els del concurs van saber crear una nit quasi única amb la presentació del treball de Mine! i la passarel·la, captitanejada per The Gruixut's on hi van circular representants de totes les edicions dels Sona9 (Bikimel, Relk, Quim Vila, Ix!, Miquel Abras, Manel, Els Amics de les Arts, Sanpedro, Rauxa..).

Sort del punt rocker que van dur els gruixuts, perquè sinó tot plegat feia massa olor a pop-indie massa lluminós -que està bé per fer veure que en català també és poden fer coses boniques i comercials- però que comença a ser necessari evitar per no etiquetar -com ja dèiem- i no eclipsar tota la resta. Que realment som en un bon moment i cal deixar que flueixi. Potser seria interessant pensar en propostes semblants al Sona9 que tinguin a veure amb altres arts.

Moltes Felicitats a la gent del Sona9!

Bàlsam

2010-10-29T08:08:00.000-07:00

Bàlsam musical a prop. Quan te'n trobes un. Un-no-sé-què t'atrapa. Hi ha qui diu que la música no és tant important per les vides. Com diu ell sobre l'amor, la música no se l'agafa, es respira. Sagrat Cor d'Eduard Canimas ho té, tot això. És amor -de debò- per totes bandes, és una veu més que interessant, una música i unes lletres en el seu sentit més pur. És espiritual, gens nihilista ni religiós perquè és natural. Un altre cantautor que ha anat fent el seu camí, al marge de debò, entre el bosc i la masia. I també podria parlar de Monegre, Didac Rocher, el Fill del Mestre, Xavier Baró, Isaac Ulam o Oscar Briz per dir-ne..i no d'aquests bandautors, perquè ja n'he parlat i ja en comencen a parlar, de debò, arreu del país i una mica més enllà.

linkacions

neu5 un projecte musical robot
Diário Liberbade portal anticapitalista a Galícia
descarregadirecta hi pots veure Plats Bruts entre d'altres
Resposta de la CUP a l'atac per seguir treballant pel català com a llengua vehicular

esperma de pensaments

és evident que tot allò que no planifiques i et surt de l'atzar has de tenir clar que 1. no ho controlaras i 2. segurament caldrà que hi prenguis més atenció que la simple reacció primària

L'escena

2010-10-20T11:51:00.001-07:00

Hi ha coses que canvien perquè hi ha coses que es mantenen. És evident que en l'aspecte musical en català les coses estan canviat -millor dit, ja han canviat-. Són molts els artistes que utilitzen el català com a cosa més que normal, de fet, potser som els del públic i els dels articles que encara no ho sabem pair. Més enllà, hi ha revistes i programes que semblen voler etiquetar tota aquesta re-evolució sota un mateix paràmetre. És necessari saber que hi ha coses que canvien i celebrar-ho, i que sovint es poden extreure punts en comú dels protagonistes re-evolucionaris. Tot i així hi ha riscos -potser inevitables- que cal tenir presents en aquesta persecució etiquetadora. Llegint l'últim Enderrock -on hi ha dues entrevistes molt bones, la de Roger Mas i la del trio Xavier Baró, Jordi Gasion i David Esterri- hi podem veure com després d'un manifest fundacional trobem una sèrie de personatges etiquetats com a bandautors -ara que el Palau s'hi volca-. M'ha agradat llegir que molts d'ells no tenen res a veure i que coincideixen que coincideixen en la llengua i poc més. Una lectura que cal fer per constatar el canvi i per reflexionar en l'esdevenir, doncs ja tenim experiències -Nova Cançó i Rock Català- que han tingut coses bones -reconeixement de la llengua, de la cultura- i d'altres dolentes -les ganes de matar els antecessors en el temps i els buits de difusió pels que s'hi han posat més tard-. Celebro que l'Enderrock vulgui mostrar i demostrar el bon moment, no m'agrada l'excés i la repetició que mitjans més coneguts usen per justificar anys d'abandonament i de quotes mínimes. Però no vull posar-me a aquest carro -per molt fàcil que sigui- ja que correm el risc d'abandonar alguns que continuen treballant -els KOP, Revolta 21 però també els Canimas, Plouen i altres que dèiem- i alhora, no ser capaços d'aprofitar la diversitat de talents i la diversió d'estils. En fi, que si hi ha coses que canvien n'hi ha altres que es mantenen. I, ens podrem plantejar escenaris semblants -sobretot a nivell mediàtic i de recolzament privat i públic- en d'altres disciplines com la poesia, la pintura o el cinema?

recomenacions

temps de correllengues
Festival de Poesia de Sant Cugat

videoprojeccions per seguir pensant en el motiu de l'entrada

Enderrock TV 25 - EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC from enderrocktv on Vimeo.

Bateig

2010-10-15T08:23:00.000-07:00

Fa uns mesos que escrivia sobre el remor aborigen que volta per la comarca del Vallès Oriental. He nat seguint els passos de dos iniciatives que en dos caps de setmana serviran per reafirmar el que vaig dir. D'una banda, la Sessió Aborigen que es durà a terme a la Sala B de la discoteca 2046 de Granollers el proper dissabte (demà) 16 d'octubre. D'altra, un Vermut Poètic que tindrà lloc dins les activitats que ha organitzat el Casal Popular els Escorrelots de Cardedeu pel proper diumenge 24. Puc anar una mica més enllà si aviso que el proper 30, i també dins un correllengua, les Sessions Aborigen de Nostrat PD faran peu i so a Lliçà. Com diria aquell, fets i no paraules..però jo diré més: fets i paraules.

linkacions

Acció Directa nou treball de KOP
CCA continua tot i alguna contraprogramació comarcal
200 de La Directa

projecció repetida

Avui de música

2010-10-08T05:46:00.000-07:00

És habitual que jo i el meu escrivent anem parlant de música i, entretot, les recomanacions apunten en escreix a aquest gènere artístic. La veritat és que la música és evident com la vida. Ja ho va dir ahir Pep Anton Ferrer dels Oliva Trencada quan va presentar el nou disc del grup Saltamartí -tot sol a l'Heliogabal-: "Un vinil és una cosa rodona que gira sobre un eix , com la terra que gira, i fa música..si l'eix para, para la música, com la terra que si para, para la humanitat". La proposta d'aquest grup poc re-i-conegut és interessant perquè juguen amb un dels altres poetes coneguts però poc valorats: Joan Brossa. L'espectacle és -com a mínim per als pocs oberts a noves propostes- divertit pel format i pel saber-fer del músic, i interessant per la conjunció de música i poesia -Brossa no és fàcil-. Però per tenir el bon vent de cara podem restar a l'Ancoratge de Plouen. Tot i que encara no l'hem sentit prou, podem apostar per aquest disc com un dels de l'any -que no vol dir que tothom li faci cas, i per tant, podria ser que no toqui al PopArb -esperem que si- o a tants altres festivals moderns o al Palau -algun dia potser parlarem de les últimes actuacions de grups aborigens que s'han programat a l'antiga cova d'en Millet-- per cançons com Les Coses Bones, M'he Begut el seny, Standstill o l'estrella Moltes Informació per dir-ne algunes. Palomar i els seus deixen lluny les catximbes - per nosaltres al·lucinants- i defineixen un poprock -per dir quelcom- conservant aquesta poètica-i-veu singulars però fent-ho més comprensible. I si Plouen toquen les galàxies, Canimas "el naufrag" presenta un Sagrat Cor interessant i lluny de tot el moviment de l'etiqueta "la nova escena". I paral·lelament l'Òscar Briz que ens parla de l'Estiu. Tot plegat, i ara que ho re-llegeixo i no puc evitar la reflexió-quasi-doblement victimista, propostes que poden quedar més o menys apartades d'aquesta "nova escena" reduïda pel que fa a l'impacte social del tros de territori del planeta enmig d'un dels sistemes de la galàxia que podríem decidir no voler descobrir.

linkacions

Stroika a seguir de prop i deixar-s'hi caure
L'H.O.R.I.N.A.L ja ha tornat
PSAN que foten?

i prou

A molts dies de la vaga

2010-10-01T05:26:00.000-07:00

Demà tornaria a fer vaga. Faria vaga d'un sistema que em fa desconfiar i em fa enfrontar amb molta gent. Faria vaga dels polítics dels parlaments i els ajuntaments (no els del carrer). Faria vaga dels sindicats, dels bancs mundials, dels bancs locals, de les seus dels bancs locals. Faria vaga. Faria vaga i m'asseuria a llegir Kerouac i Rebassa. Seuria al banc del parc a conèixer aquests joves que venen cap aquí i mai podran tenir -potser els seus fills si- el que jo tinc. Faria vaga, al mig del centre comercial, del centre de la ciutat, a la porta dels instituts i provocaria a tots els immòbils que alegren l'enemic.Faria vaga per ser guerrilla. Guerrilla cada dia. Cada nit. Cada moment. Seria una guerrilla de la resistència.. Del diàleg amb els que vulguin diàleg i de l'orgull contra els orgullosos que es creuen el poder, que volen el poder, que viuen del poder. A la merda tots vosaltres, els d'adalt, els de la Diputació, els del Consell Comarcal i els de l'Ajuntament. Si. Faria Vaga. No només per sortir al carrer i passejar i tancar botiges i no per trencar indiscriminadament botigues i mobiliari. Faria Vaga i m'asseuria al lloc de treball, faria assemblea, parlaria de l'alternativa, perquè n'hi ha, perquè cal, perquè l'hem de fer.

linkacions

El Fantasma Perdut article de Jordi Borja sobre els Antisistema
Moviment del 25 els que no podien fer vaga
Agència 29-s unió de mitjans alternatius per informar sobre la vaga
Crònica de la manifestació en Contra del Quart Cinturó

recomanacions

Saltamartí Oliva Trencada musica poemes de Joan Brossa

projeccions aquesta recomanada per l'amic Misael

2010-09-19T11:08:00.000-07:00

Arrel de la lectura, encara inacabada, de "La era del vació" de Gilles Lipovetsky, estic reflexionant força. Entre moltes de les qüestions a plantejar-se, n'hi ha una, segurament transversal, que em té atrapat. Es tracta de la destrucció d'allò imperant -o que jutgem com a imperant- i la conseqüent caiguda en el buit. Des de l'art fins a les relacions humanes, passant pel desenvolupament del jo i la política, totes les revolucions s'han fet a partir de la destrucció d'allò que fins el moment, i potser encara ara, continua vigent. Lipovetsky descriu que aquesta destrucció ens ha dut a la dissolució de totes les definicions i configuracions del nostre imaginari col·lectiu i és per això que circulem en el buit on tot si val. No deixo de pensar que de fons, una de les lectures que es pot treure, no del que diu Lipovetsky, sinó de la lectura del llibre és que hem destruït en massa sense saber cap on anàvem -com a mínim ens hem deixat endur per aquesta dissolució. Una mena de caos destructiu, conscient o inconscient, que ha degenerat en les famoses crisis de valors i d'institucions que tant discuteixen alguns. En el tot si val en nom de la llibertat. Potser caldrà revisar d'entre la runa, per veure si trobem l'origen d'allò construït. Potser llavors començarem a trobar el camí.

linkacions

Joan Colomo potser m'he atrapat però un artista postmodern
Cicle de Cants i Autors modèsties culturals i populars

projeccions

Titulars

2010-09-15T05:23:00.000-07:00

Els titulars ens fan mal. Si. Hi ha molts estudis sobre l'impacte sensacionalista i mass-mediàtic d'un titular provocador, però els tenen amagats a les golfes de can periodista. Segur que ho tenen clar. Per cert, això de mitjans, osti, jo crec que ja són fins de comunicació. Tots deuen lluitar per fer el titular més potent. El més curiós és veure com al llarg del dia i a través de tots els programes d'actualitat, els presentador i els opinolegs segueixen vivint d'un periodista que té clar que el titular que ha parit i del qual ha rebut felicitacions el permetrà respirar, ser més important un dia més. Si el capital ens duu a la desigualtat, els titulars ens duen a la desinformació, és a dir, a la ignorància del que vol conèixer i no sap que està essent guiat..com un ramat de cabreeees que diria en Mazoni.

linkacions

Bon preu i bona música
MMVV si no ho coneixes, vas tard
Punyalada de Roger Prims al 4rt cinturó
Consciència.cat diuen que ha de ser el youtube de la independència
Arritmies d'en Caño

projeccions

La polarització de l'independentisme

2010-09-12T07:38:00.000-07:00

(una d'opinió socialitzada)

Tothom té assumit que l'independentisme creix. Les diferents formacions que han estat sempre recolzant aquesta via i les de nova creació demostren que així és. Malgrat la persistència d'alguns per assegurar que la unitat és l'únic camí, podem observar com les diferents tendències de l'independentisme, per raó d'ideologia i pel camí ha realitzar, es van polaritzant.

Si bé l'opció independentista s'ha reafirmat amb tot el procés estatutari i s'ha enfortit envers les propostes regionalistes i federalistes, altament debilitades, és evident que la unitat no és possible, almenys, si no es posen totes les cartes a sobre la taula.

Hi ha proclames electoralistes que defineixen prou bé el sentit de la formació, com és el cas de CIU, que renuncia a qualsevol horitzó d'autodeterminació, i d'Esquerra, que aposta per un referèndum d'aquì a quatre anys, però que és incapaç de marcar el programa fins el dia X.

Hi ha candidatures que s'abanderen de la unitat (Reagrupament o Solidaritat) però que són incapaces de posar-se d'acord i que recorden a populismes personalistes erms de qualsevol capacitat de govern real. També en trobem que es declaren anticapitalistes i que recolzen la via de la independència com és el cas de Crida per la Terra. Les unes i les altres augmenten la polarització, esdevenint fractures de moviments que haurien de ser més amplis, i semblen poc destinades a assolir un ampli suport de la ciutadania.

Tot plegat ens dibuixa un mapa esperançador, pel que fa al creixement i a la multiplicitat d'opcions a escollir, alhora que desdibuixat, pel que fa a la incapacitat de definir ideologies, assolir acords o marcar projectes que assegurin un suport sòlid de part del poble.

Segur que els independentistes acabaran escollint una opció de vot, no necessariament per a una formació concreta sinó per el vot en blanc o nul. Es podria donar que l'arc parlamentari defineixi aquest seguit de forces polaritzades i caldrà sumar-hi els partits espanyolistes com són el PSC, el PP o Ciutadans, etc... Una remor de fons que potser servirà per fer veure a l'electorat que ja no es pot confiar en el vot cada quatre anys i que és necessàri organitzar-se i parar de lamentar la falta de rigor i il·lusió que genera la classe política actual.

A tot això, tenim les organitzacions de l'esquerra independentista que, sota l'eixoplug encara poc sòlid de les CUP, continuen apostant pel creixement de base, poble a poble, i que semblen ser les úniques que lluiten per assegurar el canvi real d'un sistema cada cop més irracional. L'esquerra independentista ha fet els deures i sembla ser l'única capaç de mobilitzar els independentistes d'esquerres des d'abaix. Ara bé, no pot restar aturada i haurà de trobar el camí pràctic que plantegi les bases unitàries per a poder ser una força política rupturista d'aquí a 8 anys.

linkacions

Viasona el que ha de ser una enciclopèdia de la música catalana
Arafaremundiari uns quants que es posen a fer un diari compromés amb el país i amb el periodisme..a veure que en surt d'això
Voleu una nació catalana independent, budista, vegeteriana i abstèmia? article d'opinió provocador i interessant a Llibertat.cat

projeccions

11 de Setembre de 2010

2010-09-11T05:19:00.000-07:00

LLibertat Total

V.A Estellés

2010-09-04T07:35:00.000-07:00

Ja que no he pogut trobar quòrum entre els meus propers per tal d'organitzar una improvisada lectura de poemes de l'Estellés i així sumar-nos als homenatges que estan tenint lloc arreu, des d'aquí i amb tota l'energia vitual, us enganxo el que deu ser un dels poemes que millor pot definir el poeta que un poble com el nostre necessita

Assumiràs la veu d'un poble

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir;
et pariren per vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna prosperitat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Sant Tornem-hi

2010-09-02T03:55:00.000-07:00

No decidiu. No decidiu si votareu. No decidiu si votareu algun partit. No ho feu fins el dia de reflexió. És un espectacle al·lucinant veure el circ mediàtic de l'independentisme oficial i pretesament rigorós. Els partits amb representació, mentre, continuen jugant al joc de l'ambiguïtat.

No deixo de tenir la sensació que ens hem equivocat pensant que UN mateix pot fer-ho millor que el del costat. Allunyats siguin els màrtirs perquè la veritat se'ls endurà per davant. I la veritat no serà res més que tot un poble que es posa d'acord per no anar a votar o per fer-ho nul. Visqui la poesia i morin els pecadors.

Linkacions

Verdcel és atacat per dos diaris digitals
L'Eudald empresonat per dissident
Homenatges a V.A Estellés

Recomanacions

Altaveu especialment la proposta de Retaule
Acústica
MMVV
Fira Tàrrega

Remor Aborigen

2010-08-13T10:58:00.000-07:00

Des de fa mesos he pogut constatar, entre barra de bar i de festa major que al vallés (l'oriental e!) un grup de joves vol construir una xarxa comarcal -ni diuen coordinadora perquè, ara, tothom es coordina- aborigen.

Per fer-ho més empíric diré que l'antecedent, no intencionat, és el Marata Folk. El segon, totalment buscat, són les sessions de música aborigen que s'han pogut escoltar al C.P l'Esquerda i al Casino de Cardedeu (ull! que els impulsors em van confessar que preparan una sessió de 6 hores per la discoteca 2046). Evidentment, totes les manifestacions culturals des-polititzades són els antecedents indirectes.

Ja he sentit a parlar d'un portal a internet, d'una festival vallesà i d'un recital (ep..aquì hi tinc quelcom a veure jo!) que l'any que vé miraran d'extendre la filosofia aborigen arreu de la comarca.

Encara no he pogut vescanviar teoria i praxis de la filosofia aborigen amb cap dels impulsors.

Només espero poder-ho fer en qualsevol activitat que monti la xarxa. Si més no, per dir que ells, com molts d'altres, no es perden entre converses i consignes que es redueixen a entorns proclivis i ja conquerits per la consciència (sigui aquesta més o menys desenvolupada).

Sota mínims

2010-08-04T05:26:00.000-07:00

Il·lustres lectors i il·lustres no lectors, aquest bloc
perquè és estiu,
perquè l'escrivent va de cul i vol descans,
i perquè el protagonista vol deixar de comunicar el que l'ocupa, el preocupa i el distreu per passar a la reserva per un temps;

romandrà sota mínims fins a nou -o no- avís.

Compromís

2010-07-21T02:56:00.000-07:00

El passat dissabte vaig poder gaudir d'una jornada al Casal Popular l'Esquerda sota el nom "Art i Compromís" amb el poeta David Caño i el cantautor Cesk Freixas. Vaig gaudir, atentament, d'un debat (poc obert amb el públic) força enriquidor. Tot i que algunes qüestions són imaginables, quan t'ho diu qui ho viu, prenen més força.

El fet destacable, i que vull escriure a mode de crònica-esperma, és el fet que a casa nostra, ara, abans, i segurament, en el futur, tindrem una bona colla (per nombre i qualitat) d'artistes o treballadors culturals que entenen la seva creació com una eina de canvi nacional i social, al servei d'aquells que lluiten pel canvi i adreçada a tots aquells que encara no saben que cal el canvi. I això, és el millor. Els artistes o treballadors culturals que es declaren militants canvien de cara i cos i temps històric, però persisteixen malgrat els contextos socio-polítics i demogràfics, i malgrat les modes més o menys protestataries o nihilistes imperants. Penso que aquest fet també és significatiu quan diem que el poble català té molta potència cultural.

Des del món oficial català se'ls ha utilitzat quan calia i se'ls silencia quan es vol. Al cap dels anys, la despolitització de la seva obra o vida és un delicta contra la memòria històrica. Només un apunt: ens queixem -alguns- del tracte rebut per part de la majoria de components de la Nova Cançó durant la transició. Ara que reben homenatges sembla que tot es posa a lloc. No he escoltat cap veu amb "potestat oficial" queixar-se de la falta dels hereus directes actuals de la cançó protesta en els homenatges com 50+ o la programació paral·lela a l'exposició del MNAC. Fem-nos-ho mirar, si us plau.

I sort, perquè així ho van constatar els dos aritses, que hi ha un circuit alternatiu, més o menys polititzat, que sovint ajuda a crear escenes artísitiques (no només musicals) que al cap de poc temps tenen un públic fidel i que peten a la cara del món acadèmic oficial i del negoci de l'art.

linkacions exemples

Bloc d'encenalls de David Caño
Joan Brossa
Internacional Situacionista que és?

*Els hereus

Pàgina oficial de Cesk Freixas
Feliu Ventura
Pau Alabajos
Meritxell Gené
Jordi Montañez

recomanacions + exemples

llegir qualsevol llibre de David Caño i Carles Rebassa
o algun poema de Pere Quart o Salvador Espriu
seguir els blocs de Santi Borrel o Lluís Calvo
o escoltar At Versaris i Els Surfing Sirles

Mazoni (simplement)

2010-07-15T02:13:00.000-07:00

Entre la cançó d'autor i la banda de rock, els acords, els tambors i els sons dels Mazoni són punxades que tot adolescent i jove amb un mínim d'inquietud artística hauria d'estar escoltant. Les lletres d'en Jaume són poesia visual que et xucla cap a la imaginació. Amb el 13.31, per si no n'hi hagués prou, qualsevol que l'escolti pot prendre la determinació d'anar-lo a veure en directe, perquè si i sense dubte, és una de les millors opcions d'entre la música aborigen actual en tots els seus formats, suports i hores.

linkacions

L'estat pur de Mazoni segons Puntsiseguits
El pèl de Mazoni segons Al darrera la nevera
Myspace Mazoni
Bankrobber Mazoni

projeccions

esperma de pensament

Que passaria si els Amics de les Arts o els Manel (aquests dos primers sobretot) o els Mishima, Sanjosex o el mateix Mazoni publiquéssim un disc en castellà com van fer Sopa o Gossos, entre d'altres..e, e, e, e?

2010-07-12T03:35:00.001-07:00

Dilluns d'estiu. Dilluns vivint del buit. El rodamón porta tres dies aspirant el meu nas, menjant-se el meu estomac i dormint sota la meva pell.

"Només a través de la forma podem comprendre el buit"

Los Vagabundos del Dharma, Jack Kerouac

linkacions

I Festival de Poesia Popular Catalana (encara amb el franquisme viu i dominant, un acte de llibertat i literatura pel poble i amb el poble)

Joan Oliver "Pere Quart" cloenda

Watch Cloenda del Festival de Poesia Catalana al Price.(1970) in Travel & Culture | View More Free Videos Online at Veoh.com

recomanacions

mirar els vídeos del I Festival Popular de Poesia Catalana
aquí
aquí
aquí
aquí
i segur que n'hi ha més...

Ni som una nació. Ni tenim el dret a decidir

2010-07-01T02:21:00.001-07:00

(A falta de temps, no vull que em creixin teranyines al bloc)

Sobre la manifestació diré poca cosa. Les úniques que em criden l'atenció són aquelles massives, perquè penso que són les poques que poden arribar a tenir un petit efecte. No cal dir que la manifestació del dissabte ben poca cosa canviarà.

I és per això que critico l'ambigüitat del lema. A efectes reals, és cert i en part bo, que la nostra unitat d'acció siga àmplia i representativa de tot el catalanisme (pel que fa als diferents sectors, classes i interessos) però, alhora, és fictícia, feble i inclús contradictòria (pel que fa al camí a seguir).

CIU amb el seu capat dret a decidir, el PSC i ICV amb l'autogovern federalista més utòpic que mai, ERC en el món contradictori i personalista de voler la independència i no plantar cara, l'EI, i per extensió l'ER, veient com creix l'independentisme i la crisi del capitalisme però sense saber estructurar un moviment que aglutini les demandes més revolucionàries i sigui capaç de canviar les estructures actuals i, finalment, tot el seguit d'entitats i plataformes que sobreviuen amb un treball concret però que no troba un interlocutor clar i evident per contestar a l'Estat.

Pot semblar, a ulls d'un crític de manifestacions (és una professió com ser crític d'art?), una mena de seguici de sectes.

No és que no vulgui diferents ideologies defensant el respecte, la dignitat i el "poder de decidir el futur" pel poble català . Encara menys, no és que no vulgui que esgotem el manual del bon demòcrata per a defensar les nostres causes...és el fet que encara no hàgim vist, majoritàriament, que en el marc actual ni som ni serem nació i que, per tant, ni tenim ni tindrem el dret a decidir. El dissabte o cridem per la Independència, o realment, haurem anat enrere.

linkacions

Jose Luís Sampedro entrevistat a Singulars
Editorial El Tangram
50+ concert gravat
L'Eutrapelista Pedrals (Josep Pedrals)

recomanacions

per si vols muntar una festa major de rauxa, poc seny, barata i de qualitat

Joan Colomo
Very Pomelo
Els Nens Eutròfics

esperma de pensament

discuteixo amb el meu escrivent sobre la nostra assistència a la manifestació. El molt insolidari no retroba el sentiment de pertinença que fa unes setmanes va trobar a la manifestació independentista en defensa de les consultes populars..diu que vol anar a muntar a cavall.

Sentència

2010-06-29T02:27:00.000-07:00

Davant l'allau informativa que hi ha i hi haurà respecte la sentència del tribunal constitucional sobre l'estatut d'autonomia només m'agradaria afegir algunes consideracions.

Ningú s'esperava la superació del 95% del text. Ningú s'esperava que el terme nació tingués validesa jurídica. Alguns esperaven que els articles sobre justícia, serveis socials-justícia social, sindic de greuges i del català com a llengua preferent no fossin retocats.

El problema no és el text. Ni el primer, ni el segon ni el resultant. El problema és jugar a buscar legitimitat quan -a efectes pràctics i legals- tu no tens el poder per legitimar-te.

És Catalunya qui porta anys mirant d'encaixar a l'Estat Espanyol. Són els Països Catalans els que han perdut un sentiment comú, i sobretot, és l'Estat Espanyol el responsable, i la Generalitat de Catalunya, la complice si acata, de no contribuir a la descentralització del poder que ens dugui cap a una democràcia més concreta.

Alguns sabem el que volem. D'altres s'ho rumien en funció dels pactes d'escons a Barcelona i a Madird.

Només hi ha un camí i no és el dret a decidir ambigu que defensen les principals organitzacions del país. És el ple exercici de l'autodeterminació. Que parli el poble, que decideixi el poble.

L'éxit és igual

2010-06-22T03:20:00.001-07:00

Avaluar no té sentit si no omples, prèviament, el contingut del que aniràs a fer. Un exercici humà massa comú. En el moment que fas quelcom perquesi sense esperar res més que el que va passant quedes descol·locat, desorientat, desorganitzat. Una organització desorganitzada o un tot desfet o una perspectiva al marge...una mena d'existència acràtica que et fa sentir la buidor d'estar ple i et permet vessar tot allò que vols compartir.

linkacions

no és vendre, és difondre
PopArb segons Puntsiseguits
La Flama

recomanacions

la cançó d'autor (catalana) feréstega:

Monegre
Abús
El Fill del Mestre
Xavier Baró
Isaac Ulam
Carles Ribot
Joan Prat
Aleix Garriga

Dissabte 19 de juny a partir de les 22h

2010-06-17T03:37:00.000-07:00

Des del Cul actiu Inquiet desorganitzem el I Mircro Obert Alterdisciplinar. Un espai de creació absoluta, on la llibertat d'expressió serà eina, obra i fi, on qualsevol llenguatge artístic i humà serà objecte, subjecte i valdrà. Un estat col·lectiu -imparable i subterrani- que desbordarà el riu de la tradició

AlterCultura

Roger Mas

2010-06-10T11:14:00.000-07:00

abans de començar:

Manuel Delgado diserta sobre l'espai públic
Les CUP seran al 12J: l'Autodeterminació és Democràcia

comencem:

Diguéssim que el vaig descobrir assegut davant el televisor, fent zàping de TV locals. El videoclip de En La Rebequeria (abaix) em va fascinar. Al cap de dos dies em vaig comprar el DP i el Mística Domèstica. D'ençà fins avui, una mena d'obsessió profunda, quasi atàvica, de recreació creativa, que ha arribat al punt de no estar gaire més de 3 mesos sense veure'n una actuació en directe, ha fet que sigui un radical de Roger Mas. No en penso donar motius, ni del meu radicalisme ni de la seva obra com a cantautot. Demà seré al Palau de la Música en una acte de persistència aborigen

linkacions

Facebook d'en Roger Mas
Myspace d'en Roger Mas
Donat Putx entrevista Roger Mas parlant de la Casa d'Enlloc
Com Radio entrevista Roger Mas parlant de la Casa d'Enlloc (les podria posar totes, però crec que aquesta té prou solidesa. Al Facebook les podeu trobar totes)
Part 1 i Part 2 de l'article d'Albert Puig a l'Enderrock
Contra la Paret de l'Ànima
Saltimbanqui als Matins de TV3

recomanacions

Casafont
Les cançons tel·lúriques
La Casa d'enlloc

vídeos

i de propina

Necessari

2010-06-06T04:48:00.000-07:00

Condemnar un mort, condemnar les idees i viure pensant que no tenim cap condemna. Veure gent passejant i comprant i rient i comprant i rient i vivint i comprant i que et regalin un barret si compres 150 e de roba masculina de moda. Recordar l'atac a l'humanisme. Sentir la mirada de la por i el rebutj. Titllar-te, quan ets un aprenent, d'idealista i que et diguin: perill que és molt fàcil parlar. Girar el cap i veure 150 persones que ni parlen. Voler entendre els presos d'una presó. Aspirar la flama i creure en l'art del compromís. Aparèixer al gran complex d'oci gens popular però molt popularitzat de la teva vila i seure amb crispetes i pepsi a veure, com quan eres petit, Robin Hood. És l'únic cinema de la teva ciutat -i l'únic a prop on fan el film-. Voler entendre els presos d'una presó i veure si potser estan fent una revolució. Realment necessitem les pel·lícules i les frases i la poesia i les cançons i els versos i els acords i les imatges per convertir la quotidianitat en distorsions poètiques que la facin més habitable, comprensible i buida de sentit.

linkacions

Coordinadora d'Animació Sociocultural de Catalunya
Pepe Rubianes condemnat
En Cesk relata un judici per manifestar-se, sense prohibició, en contra de la propaganda de tots els mitjans oficials pel si a la Constitució Europea
RXI música compromesa
Cuaderno de poesia
12 % d'Anticipats a Mataró
Pensant una Antipedagogia d'Asun Pie

recomanacions

Sang i Fetge d'en Belda

Free Collage

2010-05-27T09:38:00.000-07:00

Sota la premisa: No som un, som multituds de Jaume Sisterna:

Jesus Lizano - Las personas curvas

Documental Lizania (altament recomanat)
Roger Mas a Enderrock.tv
Bikimel a Vilaweb
Very Pomelo
Revolta 21

La iaia - El vaixell (em jugo una quartera per aquesta proposta musical)

Paul Fuster al Cercle

PAUL FUSTER @ EL CERCLE, GIRONA (part 1) from Polen Festival on Vimeo.

PAUL FUSTER @ EL CERCLE, GIRONA (part 02) from Polen Festival on Vimeo.

Paraules (fusells a la utopia)

2010-05-20T06:35:00.000-07:00

Sembla que l'autobombo, aquests dies, no el puc aturar. Si fa uns dies el motiu era el llibre Poems&Blog, Poetes a la xarxa -podeu llegir la presentació que en va fer l'Anna Ruiz aquí-, ara toca fer bombo del recull de relats i poemes del I Certamen Jove de Literatura Social dels Països Catalans que va organitzar Maulets en el marc del Rebrot

Era el primer cop que presentava els meus poemes i la primera aparició física en un recital que va tenir lloc a Berga durant el Rebrot 2009. La organització ja ens va deixar entreveure la voluntat d'editar un llibre-recull. Finalment, porta per nom Paraules (fusells a la utopia) i que us podeu descarregar lliurement

L'únic però és que ha faltat un feedback entre organització i poetes pel que fa a l'estil, el disseny i el contingut de cada autor. Tot i així, agreixo als Maulets la iniciativa pressa i el resultat obtingut. Esprem que edició rere edició es consolidi com un certamen literari per autors joves i amb caràcter reivindicatiu i revolucionari

linkacions

II Certamen Jove de Literatura Social dels Països Catalans una invitació a participar-hi
80.000 és Iniciativa de la CUP de Barcelona
Video-Reportatge de la presentació de Poems&Blogs

recomanacions

El disc L'ingenu és lliure dels IX! és un disc de pop rock -del bo- amb tocs psicodèlics que s'amaguen a la primera escoltada. Les lletres son un univers obert a la interpretació subjectiva -inevitable- de l'oient

esperma de pensaments

Totes les crisis amaguen el poder dels lobbys, totes les decisions polítiques amaguen les pressions dels lobbys. L'alternativa del canvi no pot ser un lobby, ha de lluitar contra ells

Em perdo

2010-05-17T11:53:00.001-07:00

Em perdo entre la necessitat de trobar espais al marge i la voluntat de re-construir noves estructures que un dia hauran de ser derrocades. Entre tant, escolto, parlo i últimament, he entrat en un no-parar d'idees a conquerir. Consumir llibres, discus i actes culturals. Saber teories aplicables, límits i condicions, fets polítics rellevants, pedagogies del futur. Desenterrar velles aficions i veure quines no estan podrides per poder-m'hi retrobar. Una mena de sol calent, brillant, immens m'empaita els ulls i no em deixa veure més enllà. Les idees que circulen entre la pell i el crani.

linkacions

La CUP és desvincula de la Crida per la Unitat popular
80.000 que serà?

adquisicions

La revolució del bon gust de Gabriel Pena
Los vagabundos del Dharma de Jack Kerouac

esperma de pensaments

Rebel·lio del Poble?

Objectiu: entrevista impossible a Roger Mas

Poems&Blogs

2010-05-11T05:27:00.001-07:00

El proper 15 de maig entre moltes altres coses, hi ha la presentació del llibre Poems&Blogs Poetes a la Xarxa. El llibre, es tracta de la plasmació en paper de l'activitat poètica virtual d'una sèrie de blogger-poetes o poetes-que-utilitzen-el-bloc que han impulsat i capitanejat Violant de Bru i Santi Borrell i que es pot copsar al bloc mare Poems&Blogs.

Sense distinció de condició vital ni poètica, la iniciativa és un mostrari on poder conèixer els poemes d'alguns poetes que utilitzen el bloc com a llibreta. Fugiré d'opinar sobre el que és o no és poeta i poesia, el que representa la democratització d'Internet o la utilitat que tenen les xarxes socials per crear lligams entre els individus.

Jo, Joanot Quartera Virlot, tinc l'humil joia de poder ser present a un parell de fulls del llibre i d'aquesta manera, veure com es publiquen, físicament, algunes de les peces que podeu trobar a El Poemari d'en Quartera: Poesia de l'Aficionat.

El romanticisme de poder veure la meva poesia publicada en un tros de paper -tant pel fet de tocar-la com pel fet que més gent la podrà llegir- i, alhora, poder formar part d'una iniciativa amateur, autogestionada, col·lectiva i amb la voluntat de difondre la poesia i la cultura representa un motiu d'alegria i celebració que dona sentit a l'aventura creativa que vaig encetar amb els dos blocs i que persegueix l'anhel del lliure pensar i l'acció pel canvi social.

linkacions

Crida per la Unitat Popular n'hi ha que volen, tant sí com si, una candidatura transformadora al parlament.
Hindignats continuo amb la solidaritat poètica

esperma de pensaments

Vaig sentir a les notícies que tenim gens dels neandertals i que, per tant, no som hereus, només, dels sapiens. L'allau d'informació ens ha enboirat el que hauríem de voler saber. La notícia ha passat desapercebuda i no forma part de les tertúlies.

Reflexió d'una treballadora social: "Els joves de la meva època que teníem consciència, per sentir-nos realitzats, volíem ser útils a la societat. Ara, els joves es perden en la contemplació del jo com a única via de realització".

Solidaritat Poètica amb l'Orinal

2010-05-06T07:59:00.000-07:00

Bé. Petit ( ) al funcionament normal d'aquest bloc.

Resulta que l'Obrador Poètic més important de la ciutat capital del tros de terra nostra, és a dir, l'Orinal, l'han tancat per no tenir la llicència d'activitats culturals. Mentres, un govern que no el vota ni la meitat de la gent que vota, continua el naufragi del Paper Mullat, un constitucional il·legítim ja té morts entre els seus membres, dos líders no deixen de fotre el pena i un empresari fa finikitus a 4.000 quan haurien de ser de 15.000. Ells segueixen oberts.

(Ni valors, ni idees, ni lleis. La contradicció és la salvació. Assumim-la, re-construim-nos o morim)

Comencen les mobilitzacions per defensar l'Orinal de l'Horiginal:

- Hindignats
- Manifest
- Inici de la recollida d'adhesions
- Es prepara un Acte de Protesta

Salut, Poesia i Re-construcció!

Fi

Minimalista

2010-05-02T10:28:00.000-07:00

No es tracta d'omplir-lo sempre, ni de buidar-me de significat. Inclús, la tendència a actualitzar hauria de ser censurada pel propi sistema creatiu (n'hi ha d'això al tot biològic que som?). I no és pas falta de contemplació, ni molt menys d'acció. De fet avui, arrel d'una entrevista que he llegit, he estat fent un autodebat filosòfic que he resolt, més tard i que us en faig cinc cèntims aquí: perquè no és possible solidificar la creació i l'acció. Creació en el sentit contemplatiu que et pot requerir la poesia, per exemple, i acció en el sentit d'organitzar esdeveniments pel canvi, per exemple (Si!sé que per definició sóc frontissa, i abans de saber-me quiet prefereixo enganxar-me els dits en converses inacabables) Però coi! és que es podria acceptar un mot -agafant l'exemple d'artistesà- semblant a:

creactiu.

jo penso que s'adiu a la idea prou bé, no?

linkacions

El Camí gent que vol fer una guia/ruta a peu per tots els Països Catalans.
Paul Fuster un objectiu a dur i a sentir escoltant (que ja n'he parlat per aquí)

Recomanació

50+ que us recomana en Palau
El llibre de poems&blogs (que us en parlaré un dia d'autobombo únic i absolut)
Dead Man

No estic d'acord amb tu però lluitarè perquè ho puguis dir

2010-04-29T11:40:00.000-07:00

Algunes reflexions interessants d'això de les consultes -i prometo no parlar-ne mai més en aquest bloc, tret que el fet en si, superi la imaginació que duc a dins-:

1. No hi ha hagut debat polític de quina Catalunya voldríem. Però és cert que amb la pregunta s'han pogut determinar algunes idees. Fins a quin punt ha afectat al moviment creat? I quin és el seu horitzó? I quin paper hi ha de jugar la EI a partir d'ara?

2. S'ha fet més campanya pel NO -o millor dit- pel VOTA que per la Independència. Fet d'orgull que hauria de repicar al cap dels polítics que volen desacreditar-ho, dels que volen aprofitar les consultes per fer carrera política, dels opinadors que s'ho volen fer seu, i de tots els ciutadans que encara no s'han atrevit a pensar.

3. Que els resultats són el de menys en la majoria de poblacions. Paradoxa: els catalans independentistes només reclamen fer-ho, encara que, perdin.

4. La societat no està preparada per una democràcia que s'allunyi dels partits, dels mitjans i que impliqui pensar -en el fons del pensament- una posició personal de caràcter social. Estem realment intoxicats pels discursos mediàtics i oficials.

i

5. Continuen sent necessaris els ingenus il·lusos que comparteixen preocupacions i que són capaços de lliurar-se del nihilisme capitalista contemporani i utilitzen el lliure pensament per l'acció conjunta.

i

Linkacions

Dosensposts -d'ahir- d'en Pau Farell
Poesia a BCN

Recomanacions (per divendres 30)

Homenatge a V.A. Estellés a la Primavera Poètica
Aniversari Adona't amb Rapsodes+Orxata+Pd. Fotli-Foc
At Versaris+AssTrio i In*Digna a l'Expressió Directa

2010-04-14T17:03:00.000-07:00

Una crítica senzilla

És de mèrit la feina que fa la revista Enderrock, perquè aposta per la música que es fa arreu dels Països Catalans, i especialment, la que es fa en català (aquest darrer fet els comporta crítiques per algunes sales, grups i managers que es veuen discriminats). Recullen i fan de testimoni, i això, és molt necessari per poder construir -o sobreviure- amb alegria i dignitat el tros català. Segurament, tenen part de culpa de l'estat actual de la música en català, però sovint erren cercant la construcció de l'escena catalana i de les noves fornades de grups i estils concrets. Un exemple d'això que dic, n'és la recent, i recomanable, road-movie Cançons a la vora del pop. Cert que hi ha indicadors i que hi ha bandes com per assegurar que hi ha una nova explosió de la música en català i que, en part, s'assembla al que va passar amb a la nova cançó de la transició i el rock català dels vuitanta-noranta. Ara bé, l'explosió passa per molt més que la nova onada de pop. Si hi ha quelcom d'interessant, ara per ara, és la quantitat, qualitat i diversitat de grups que s'ho fan en català. La road-movie, els documentals o els Cd recopilatoris que preparen són interessants i valen la pena. La revista, mes a mes, també. Però potser cal canviar, i no requereix molt d'esforç (crec), la lupa amb que es mira. Ens trobem en un moment eclèctic, hereu de tot l'anterior i antecessor de tot el que vindrà. Evitem potenciar en sobreexcés -s'ha fet amb Manel i els Amics. I no només l'Enderrock ho ha fet- i remenem a tot el territori. Pau Vallvé i Maria Coma asseguren que cal defugir del periodisme musical d'etiquetes, i crec que és la millor conclusió que es pot treure d'aquesta amable road movie.

Linkacions

Rebelion.org
Salvem Montserrat plataforma en contra de la requalificació dels terrenys al peu de la Muntanya.
Demostració empírica del perquè començo a ser fan de Roger Prims.
Apuntant l'Escena BCN de Roger Palà.
Comunicat de la CUP arran de la inoperativitat del TC.

Adquisicions i recomanacions

A aquestes alçades del bloc no cal dir que el fanatisme per Roger Mas és surrealista. El nou CD, al qual no he pogut fer-ne les audicions que es mereix per valorar-lo, em sembla, ara per ara, un exercici agosarat, per ser autoreferencial, i atractiu, per la varietat que s'hi respira. Impressions de les entrevistes: no acaba d'estar content del resultat, no sé si és una estratègia, i sembla trobar-se en un moment, cercat o no, de replantejament artístic, i segur, vital. En definitiva, com sempre: interessant, realment al marge i sense por de no agradar al gran públic.

Ja en tinc un altre de preparat

2010-04-11T11:46:00.000-07:00

La por -que no el rebutj- de molts a les consultes es deu al fet que durant molts anys de la seva vida han lluitat per un sistema social i polític que es troba en crisi. No entenen que cal deconstruïr els principis que ells mateixos van defensar i que ara, a molts, ens semblen insuficients. Potser no poden entendre -i és una qüestió de la condició humana- que els toca ser la part que ha de rebre i afluixar o seran enderrocats. Han d'entendre que ja no tenen el futur a les mans, sinó que són el present i aquest, per definició, és una crisi constant.

Linkacions

Resultat del procés judicial d'Egunkaria vist per Roger Prims -i el linko perquè hi estic prou d'acord-
Programa del Festival Primavera Poètica de la Garriga -un festival que ja té 6 anys i que és, sense dubte, una aposta completa, alhora que arriscada, per cercar tots els possibles formats de la poesia paraula viva.
La carcel de la esperanza reportatge de la UTE a El País

Adquisicions i recomanacions

Ix! nou treball: L'ingenu és lliure i una visita per Gat Records, la discografia que s'ha muntat el grup per poder editar els treballs que fa.

Tornades Tronades

2010-04-07T10:14:00.000-07:00

Difícil tornada la del meu escrivent. Encara en tinc la meitat al Centre Penitenciari Villabona, Astúries. Ha passat uns dies de setmana santa col·laborant amb un projecte d'investigació sobre el model pedagògic comunitari que s'empesquen a la Unidad Terapeutica y Educativa (UTE). Fixeu-vos com està de tronat, que avui sóc jo qui escriu, després de discutir molt.

Em diu que moltes paraules, sensacions, pensaments s'han quedat allà. No ho ha pogut assimilar del tot, no ho pot transmetre. Coparticipació, oportunitat, esperança, control, salut, benestar. TRANSFORMACIÓ DE LA PERSONA. TRANSFORMACIÓ DE LA SOCIETAT. Reeducació i reinserció? Reticent a aquestes dues últimes paraules, pel que ha estudiat, no para de pensar que una altra presó és possible perquè ja existeix. Aneu pitjant a les parauletes i us hi trobareu vídeos que només us acosten a la UTE per imatges i paraules. Feu-ho.
Sigui com sigui no ha tornat sencer. Es troba en una mena de reinserció personal cap a una vida que ha aturat durant 5 dies, només 5 dies (ells si estan, com a mínim 4 anys..i n'hi ha que hi viuen 26).

Linkacions

De Mishima al seu myspace es poden escoltar les cançons del nou disc que surt el 12 d'abril
Del futur cantant de Manel
Pink Moon de Nick Drake

Vídeos

El Cantautor Total que ara anirà amb cavall (i que parla de presos)

2010-03-30T04:41:00.001-07:00

L'escrivent se'n va a la presó. No el tanquen pas, hi va de visita i de recerca. Cas curiós. Així que, hauré de reprimir les divagacions fins la tornada a la normalitat, just després, de que la mona sigui el centre d'aquest país que conserva tradicions però no hereta les explicacions.

Vídeo

Mai una versió havia estat millor que l'original fins aquest vídeo:

Recomanacions

Very Pomelo el grup de rock rumero canalla que hauria de voltar per les festes majors d'aquest estiu i que lidera Xarim Pomelo.
Lai Noguera Clofent el blog d'aquesta veu, d'aquesta essència feta paraula.

Ara que ha passat la caspa i que duren les armes

2010-03-24T15:19:00.000-07:00

Ara que ha marxat la caspa de la nevada. Ara que comencem a oblidar la caspa blanca, visible, invisible i esgotant -i comprensible quan penses en la gent que ha retornat, "parcialment", a l'època de les cavernes, o millor: de la majoria de l'hemisferi sud del nostre planeta-. I ara que comencem a oblidar la bronca periodística i la demagogia dels parlamentaris, els nens flipant, els pijos treien els esquís i els alternatius el trineus de plàstic...ara és moment de recordar la renfe, la sanitat i l'educació, l'habitatge i la construcció. Ara toca entendre que fa uns quants anys manaven els amics del capital que troben en l'externalització i la privatització, dels que segueix els criteris d'eficiència i eficàcia econòmica, la solució als problemes de les classes populars. Ara toca saber que l'esquerra oficial només accentua les polítiques neo-liberals. Ara potser tocaria començar a veure que potser el que és de tots, ens hauria d'importar a tots, i en conseqüència, lluitar per tots i si podem amb tots.

(l'Estat Espanyol és el quart Estat que més material armamentístic exporta)

Video:

Homenatge a l'home dels 31 concerts en 31 dies

Retalls:

" Tenemos un mundo de espíritu mucho más maravilloso para el alma que el universo físico de la mente" Joan Mascaro: El ser y el amor a Ensayos sobre el Apocalipsis.

" Hay algo com el Uno-mismo, la Persona, que todavia no existe, pero se conseguirà, y se luchará por ella en contra de todos aquellos que estorben su salida y que la substituyen por un ser ilusiorio, o sea, un subdito de servidumbre voluntario en producción y consumo, un súbdito de la libre empresa y la libertad de elegir amos" Herbert Marcuse: Amor Mistificado a Ensayos sobre el Apocalipsis.

Linkacions:

18 raons per anar a votar a les consultes populars
Survival moviments pels indígenes
Vilaseca (un altre any sense parar-hi, per platja aquest cop!)

Dia Mundial del Tot

2010-03-20T06:48:00.000-07:00

Aquest és un post pel 21 de Març, Dia Mundial de la Poesia

Vídeo:

Gonzalo Escarpa

Portals de poesia:

Dia Mundial de la Poesia
Poems&Blogs
Versos.cat
Bloc de Lletres

Recomanacions:

Un blog novell, al qual la seva existència li ha costat al meu escrivent dies i dies de lluita verbal i trans cripta. Cercant la paraula clitoriana.

La mà dels qui t'esperen de Cesk Freixas

Notícies...de la cançó:

El proper 13 d'abril surt a la llum A la Casa d'Enlloc del cantautor total Roger Mas
N'Eduard Canimas, cantautor Naufrag diuen que grava nou disc

En queden i en quedaran

2010-03-13T03:02:00.001-08:00

En queden. Personatges, persones, personalitats, subjectes, individualitats -no individualistes- que es llencen agafats a les preguntes per un desnivell sense final del 35%. Vertigen de l'eclipse; Vomiteres existencials, Visions poc protocol·làries , Viatges performatius. Paraula, cos, ment : arma, cavall i escut. Impuls, pensament i imaginació: essència, casa i jardí. Romàntiques estades a un quadre marginal i marginat, experiències viscerals i retorns plens de buidor. Es cremen les flames del cultiu lliure. Sempre les han cremat però sempre en quedaran.

Retalls:

" Rehúso identificar diversión con placer, excitaciòn con alegría, ocupación con felicidad, así como al indiferente y andino, con el individuo independiente. "

" Viven y mueren son haberse enrfrentado a las realidades fundamentales de la existencia humana, como seres humanos auténticos e independientes, emocional e intelectualmente productivos. "

d'Erich Fromm a Ensayos sobre el apocalipsis

"qui legitis flores et humi nascetia fraga,
frigidus, o pueri, fugite hinc, latet anguis in herba."

Virgili, 3a ègloga (92-93)
Tret de Camins de Serp de Francesc Garriga Barata

Recomanació:

He vist el futur en 4D de David Caño

2010-03-08T13:59:00.000-08:00

"Els esdeveniments, sovint, sobrepassen els ritmes creativo-digitals (que ja és dir)"

Recomanacions

Fa dies en vaig fer un comentari, més aviat tímid, d'un cantautor que roman al subsòl i que es fa dir Monegre. Resulta una proposta interessant - que es situa al marge de la fornada- i que em recorda -dic record perquè no dic ni semblant, ni igual, ni proper, ni del mateix fil!- a autors com Abús, per l'espiritualitat lliure que s'entreveu, i a Roger Mas, pel món particular que crea. Monegre, que té nom propi i real, no només fa cançons, sinó que s'inventa un segell underground -d'aquí lo de subsòl- que promet editar més arts que la música. Us podeu descarregar el seu "EP Monegre" veure el primer clip "Cargol Treu Banya" i navegar per tota la pàgina.

Denúncies:

A l'Orinal (obrador de recitacions i noves actituds literàries) de L'Horiginal l'han problematitzat amb la burrocràcia cultural. Des d'aquí la humil, sincera i militant solidaritat del que hi vol anar perquè no hi ha anat prou.

Retalls:

"A diferencia de las revoluciones del pasado, la metamorfosis que estamos viviendo no tendrá líderes caristmáticos, ni doctrinas estridentes, pero su impacto será més profundo"

">. Lo que necesita el mundo es imaginación, lo que necesita el mundo es amor, que es el gozo de crear"

Els dos són retalls de la introducció que fa Luis Racionero del llibre "Ensayos sobre el apocalypsis"

Dones

2010-03-07T14:49:00.000-08:00

A l'atzar agreixo tres dons;: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria Mercè Marçal. Divisa

Elegants

2010-03-05T05:03:00.000-08:00

A la [2] de l'Apolo s'hi pot anar a escoltar una mica de tot. Tot i que ja hi van tocar -a la gran fent de taloners al retorn de KOP- no deixa de ser curiós que un dels grups amb més éxit dins els grups combatius, és a dir, At Versaris toquin a la Sala dels modernos. Us els imagineu a Razzmatazz?

La qüestió és que ahir vam anar a veure'ls. No anaven sols i prometia ser un espectacle. Només pel nom: Per principis elegants, la combinació At Versaris i Ass Trio, Ass Trio i At Versaris era premonitòria. El resultat: un primer bolo entre públic fidel que petava la sala i que "al·lunicava" en veure el còctel de líriques magistrals i beats incisius, de líriques incisives i beats magistrals. A banda de la qualitat, veure com dos paios, alts com dos torres, s'ho passen de collons fent el que fan, provoca una enveja que et fa repensar la forma en que vius la teva militància vital.

Recomanació cultural:

- Ruta Poètica.El toc de sortida dels Versos Lliures. dissabte 6 de març a les 18h a l'Escola Salvador Espriu. Granollers. (L'únic a retreure a la gent de l'Esquerda és que no han comptat amb mi. Quins collons!)

Linkacions:

Sinó en teniu prou amb el que he escrit de Per principis elegants. Al darrera la nevera
L'anti-modern més modern Pau Vallvé
El Fundador de Sarau: oci per totes, Edgar Vinyals

Pendent:

Retalls del llibre Ensayos sobre el apocalipsis.
Divagació sobre l'Autoritat i l'Autoritarisme personificat en una persona corrent.

2010-02-23T13:22:00.000-08:00

Real ment (real la ment vull dir) el temps apreta. El sol, la lluna, el tren, la cadira, el professor i l'ordinador fan que el meu escrivent tingui poc temps per fer-me cas. Tot i així, arribem a l'acord obligat per moltes circumstàncies politco-culturals, de fer aquest postejat metxembrat.

Discurs

- Apolítics apàtics:

Hi ha tota una moda, que infecta des de moviments socials -sobretot culturals- a adolescents i joves en general, que hem heretat des de la post-in-transició i que el sistema promociona amb l'individualisme imperial -d'imperant-. Són aquelles proclames de caràcter reaccionari, desinformat i gens format, que analten la necessitat de ser apolítics.

No entraré, perquè no en sé i no tinc temps, en l'etimologia i la història d'aquesta noció. Però si afirmaré que aquests individus individualitzats confonen política amb partits i amb organitzacions lligades a la democràcia representativa i a l'acumulació -i el manteniment- del capital per uns pocs. Confonen l'actitud i l'acció crítica amb l'isme. Són mentalitats de plastilina i cossos uniformats. Cada un d'ells representa la victòria d'una educació per l'adoctrinament de la ignorància, de la segregació del coneixement i de la neutralització de l'esperit crític.

Fa por enfrontar-se a un món que fa por. Fa fàstic -mental- qüestionar-se i autoqüestionar-se. És més fàcil assumir la pregunta i la resposta i oblidar que la creació és en cada un de nosaltres.

Llençar-se a l'abisme de la incertesa i assumir l'existència com a de-construcció cansa. La humilitat costa. La coherència no existeix. I tot ens fa vomitar.

Però qui us va dir que les coses no canvien, e?

Praxis

- Decidir no és cap delicte: continua la campanya per aturar aquesta aberració repressiva contra el dret a l'autodeterminació -que per no fer por en diuen dret a decidir- d'una de les CUP.

Música

- La Tornada de Paul Fuster. Més o menys em sonava, però ha estat un descobriment: el seu origen yanki-català, unes cançons melòdiques i orgàniques i una munió de blocs fent referència al seu retorn al Països Catalans.

- Si una cosa té la xarxa és la possibilitat d'enllaçar-vos-hi. És a dir, aprofito coses que altri ha dit i que jo també vull dir. El puntsiseguits d'en Palau és d'obligada estada per la vocació que hi dedica i per la seriositat amb que s'ho pren: llarga vida a la cresta aborigen cultural:

Programació del Festival de la Guitarra d'enguany.
Els 31 concerts en 31 dies de -Jaume Plà- Mazoni.

Bombo informatiu

- Nit Aborigen. 26 de Febrer. a partir de les 20h al Casal Popular l'Esquerda

2010-02-18T12:00:00.001-08:00

Sinó hi ha res reflexiu, brillant, interessant, rellevant, provocador, inquietant, potser controvertit, elaborat, crític:

.

Cultures

2010-02-13T02:49:00.000-08:00

Quim Monzó: el metadiscurs de geometria politicocultural

Enric Cassases: els polítics no saben grec

Entrevista a Mar Coll, directora premiada als Gaudí:
- El doblatge és una lacra del franquisme.
- No m'agrada el cinema que et reitera el que has de pensar, que t'ho dona tot mastegat.
(la paia et ven bé la peli)

P e r q u è

2010-02-10T07:42:00.000-08:00

B: Perquè l'escriptura?

A: Amb l'escriptura podem seguir existint més enllà del món abstracte personal, i també, més enllà de la conversa inacabable - i a vegades, improbable- amb l'altre.

B: I quin us en fan els humans?

A: Hi ha qui escriu per la posteritat, l'esdevenidor o el futur incert. D'altres en fan negoci, ofici o benefici i n'hi ha que ho fan per afició, necessitat o sacrifici.

B: D'acord, però el dubte no és tant per a què sinó perquè?

A: Les paraules no reboten al teu cap com ho han fet en el meu, i tot i així, escrivim per afirmar -encara que sigui negant o dubtant- que l'altre és en mi. Com si li donéssim la paraula exacte del que ens agradaria dir-li en veu viva.

Els que en saben, proven de caçar la paraula de l'altre. I els atrevits tenen els sants collons de fer fornicar la paraula de l'altre amb la seva pròpia creient que crea-acció.

B: Si. Però potser creient escriure la paraula exacte la mobilitzem fins a l'altre i el significat ja no és teu.

C (un que rondava per allà): El perquè és la seducció. I ens seduïm perquè ens necessitem, a nosaltres mateixos i als altres.

A: Doncs, és el primer que deia...per segui existint.

B: Jo això no ho discuteixo. Però perquè?

De: La conversa mai escrita

Avui les Infos ho són tot

2010-02-07T08:29:00.000-08:00

Fa dies que miro de donar-li un valor afegit al bloc. No tant per guanyar visites o ser un punt diferencial, sinó per compartir (si és que hi algú que llegeix això) petites coses que volten per Internet, i que, majoritàriament, no s'acaben al món digital. Avui són els protagonistes totals.

El web de la CUP on gairebé cada dia es pot veure i llegir una acció que fa aquest esperançador moviment polític de base.

Tria Llibres: un editorial innovadora en molts aspectes: en la selecció, l'edició, el procés i la venda.

Monegre: proposta musical al marge i al natural que captiva més a cada escoltada.

Mishima: tot i no anar-hi ho sabia. El divendres, que van ser al Clap amb els Amics, van fer entendre, als que es desperten tard que és el grup de culte del pop en català.

i un punt i a part per:

1 i 2 de Guillamino al tarambana: el cantautor electrònic, un veritable innovador, un músic de galaxia: Guillamino i punt.

Estreno

2010-02-04T14:04:00.000-08:00

Quan proposes algo a algú i la jugada et surt d'ovaris*, recordes que de fet, per molta virtualitat, distància, complexitat i infinitat que hi hagi, les mans i la imaginació de la persona podran sempre amb tot.

Si no ho enteneu, és perquè no us heu fixat en la nova i punyent capçalera i en la renovada -i espectacular- imatge de presentació pròpia d'aquest humil bloc.

He intercanviat senyals de fum amb el jove que sovint m'increpa per les ganes que tinc d'escriure'l i d'ocupar-li el cos i li ha semblat molt bé. De de fet, el que m'ha dit és que després de veure-ho tindré l'obligació d'estar a l'alçada de l'obra artística del responsable del canvi, en Pau Farell.

No sé pas si me'n sortiré, però bé, tampoc deixaré de molestar-lo per dir i desfer al meu regirat gust. Visca!

---->
infos:

Bon article a puntsiseguits
Nou número de Paper de Vidre
AutoBombo: Versos Lliures més a prop i Atenció: PRIMERA NIT ABORIGEN
Guillamino amb les girafes i Quimi Portet i Els nens Eutròfics a Cardedeu

Forum Social Català

2010-02-02T04:05:00.000-08:00

Declaració de tots els moviments socials que van participar al FSCAT

El desig

2010-01-31T07:25:00.000-08:00

Escena musical? Escena poètica

2010-01-19T05:01:00.000-08:00

Són molts els qui entre concerts, a les revistes o a les ràdios parlen d'una nova fornada de músics i bandes catalanes que s'expressen en català i que són propers al pop i el rock. Els més oberts de mires, reconeixen que no només hi ha una escena pop-rock sinó que hi ha de tot, i de tot per agradar. Des de hip-hop a la rumba o moviments com el modernisme aborigen o l'aborigen a seques (que s'inaugurarà a Granollers de la mà d'un servidor i de PuntsiSeguits). Quelcom està passant, tot i que, parlar d'escena, per molt que ens agradi, és arriscat: falten sales i teatres que programin aquesta música i, també, un recolzament mediàtic que vagi més enllà de fets puntuals o que només cobreixi les bandes amb més públic.

Però avui la qüestió no és la música. Avui toca un altre pal de paller de la cultura. Hi ha tota una sèrie de personatges que també utilitzen el ritme i la paraula. Són els poetes que fan poesia. I aquí, a casa nostra (si és que hi ha cases d'algú) n'hi ha uns quants que en fan sense cap mena de complex o pretensió elitista i amb tota la voluntat popular. I és que des de la gent d'Alabatre (LaBreu edicions), l'Orinal però també la multitud de blogs, reculls de blogs i festivals o cicles que mantenen una tradició que es sap renovar. I el més interessant de tot és que, com en la música en català, hi ha una diversitat que prové de tots els territoris dels Països Catalans i que van des de la serietat del poeta de saló fins al rapsode o recitador més punyent, reivindicatiu i popular. Això si, de moment, i sembla que serà així per molt de temps, aquests no els hi fan cas ni revistes, ni ràdios ni televisions..i això ho fa més excitant i més clandestí. La poesia jove catalana actual és popular.

Apunts musicals: Cesk Freixas (La mà dels qui t'esperen) i Sanjosex (Al marge del camí) La Increïble història de Carles Carolina (Ensaladilla) i Delên (Sa roba estessa)

És ben curiós. (a) Un dels cantautors més compromesos, en Cesk, ha adoptat en l'últim disc una estètica musical ben amplia, i en certa manera més comercial, que va del pop a la rumba i alguns tocs electrònics. El temps li ha donat la raó, i enguany, ha obert el Barnasants. (b) Carles Sanjosé, líder de Sanjosex, un animal que amb els dos discos anteriors s'ha guanyat un espai propi, diu que ens hem de reivindicar culturalment. Dissabte vaig anar al concert de presentació del seu nou disc, dues dades: 700 persones a un auditori i als de Bankrobber se'ls hi van acabar els Cds per vendre. Ja formen part del club de tres i van pujant de nivell. (c) I una de les sorpreses de la temporada tot i que quedarà una mica eclipsada per altres formacions que tenen més ressò: Carles Carolina. Guanyarà públic a cada concert.

linkacions

E ntrevista de VilaWeb a Carles Sanjosé, anima de Sanjosex.
Animal Salvatge, primer single, del nou disc de Sanjosex
Video promocional del nou disc de Cesk Freixas
Pàgina web d'en Cesk

La Increïble Història de Carles Carolina- A peu plà

L'indi Puntí

2010-01-18T09:45:00.000-08:00

"Quan els indis callen, alguna cosa tramen" Josep Puntí

Algú dirà que no cal que torni que esta "passadisim". Altres diran que no ha marxat i que ja no pot aportar res. El que és clar és que aquest tros de personatge té una veu increïble, és un músic original i té una personalitat tant malparida que m'agrada. Ara, sent Josep Puntí diu que farà soul-punk..a veure quan dura! Al programa Ànima

pd. repeteixo el programa Ànima no sonoritza molt bé que en diguem!

Reculls:

Sensacions després de la primera nit del Tastautors 2010:
- L'amic Joan Gener a AraVallés
- L'amic Sergi Palau al seu Blog
Myspace d'Expressió Directe 2n cicle de músiques crítiques

Poc temps i masses afers al pap

2010-01-14T11:59:00.000-08:00

1. Catalunya decideix, Senyor Puigcercós ( o un esforç per ser correcte en les paraules)

Perplexitat és la paraula que podria definir millor l'inici de campanya del presidenciable per ERC.
Amb el lema Puigcercós 2010, Catalunya Decideix. No es pot retreure, de fet és un dret i sobretot un deure, que la classe política catalana reculli certs moviments de la ciutadania (és a dir, que ens fotin cas de tant en tant). Però una cosa és recollir la voluntat i una altre és apropiar-se la idea o encara pitjor, el lema. És un error estratègic perquè pot allunyar (ja ho està fent) ciutadans que organitzen consultes a les poblacions. És un error perquè aquest és un moviment que fa esforços per unir sensibilitats diferents (que n'hi ha, i moltes) de l'independentisme català. És inconscient o d'ignorant no voler entendre que l'independentisme per un cop, i de debò, ha deixat de banda els partidismes i ha capat tendències ideològiques de classe. Ens queda seguir treballant perquè som nosaltres qui ho hem impulsat i qui ho treballem des de la base. Sols el poble salva el poble..i sembla que ens n'hem adonat. No ens deixem enganyar, seguim construir vila a vila la independència.

2. Catosfera o les divisions de l'ésser humà

Diferents són els articles (un exemple d'Albert Forns) que comencen a qüestionar el rumb que ha pres la Catoesfera. Un servidor, novell al món blocaire, es veu amb la voluntat de dir que si bé és necessària la opinió també és important la dissidència. El conflicte és humà. I des d'aquí, manifesto la dissidència a aquest terme (catoesfera) i als interessos, siguin quins siguin i vinguin d'on vinguin, dels qui volen capitalitzar-lo. Un cop més, els teoritzadors no saben copsar la realitat total. Ja ho diuen: no tothom sap teoritzar sobre el món, però tots vivim en un o altre món. I pensant-ho des d'aquí definirem la xarxa blocaire com l'Agòra (no el programa sinó els espais romans de lliure parlar) dels nous segles. I per essència aquests espais són exemptes de teoritzacions i vius de vitalitzacions.

3. Apunt Musical (que vol dir adquisició del disc)

El cantautor tranquil. Dídac Rocher amb el seu primer disc El nus ens mostra la cançó d'autor poètica. Poemes propis i poemes de poetes musicats, una veu profunda, senzilla i literària i una música agradable de té amb pipa i fum.

Vídeo de la cançó El Nus

La casa d'enlloc

2010-01-11T01:06:00.001-08:00

He declarat la meva fe incondicional cap al Cantautor, a partir d'ara i d'aquí, cantautor total: Roger Mas.

Cada dos per tres apareix com a escletxa principal, com a apunt musical o sona mentre "pitxu" les tecles cercant les paraules precises.

Visitant el blog d'en Roger Palà he pogut llegir diferents propostes, que un dels periodistes més militants que tenim als Països Catalans, ens fa pel 2010.

Palà destaca treballs com els de Mishima i Sanjosex que ja espero, i apunta altres històries que m'han cridat l'atenció. Jo només li esmeno l'absència de dos fets: l'espectacle 50+ i la combinació d'At Versaris i Asstrio. És cert que diu que només parla de la primera meitat del 010...però bé, aquests són fets anunciats i significatius.

Entre les recomanacions, com no pot ser d'altra manera hi ha Roger Mas. I no me'n he pogut estar d'enllaçar aquí, el blog de Casafont que sembla que pot arribar a fer un seguiment o com a mínim, l'únic espai on podem trobar, ara per ara, les novetats del cantautor total. Casafont és l'estudi de gravació i el nom d'un disc de Roger Mas. Sembla que aquest que la nova proposta de Roger Mas portarà per títol La casa d'enlloc

Petites reflexions:

Ser un personatge que ocupa cossos és complicat quan els cossos es troben amunt i avall, de putu cul que se'n hi diu...entre trens, carrers, sales de reunió, sales d'estudi, aules d'avaluacions i ramats de ciutadans.

Apunt de notícies i curiositats:

- La CUP de VIC contra la política d'empadronament del govern PSC-CIU-ERC

Eclecticisme musical

2010-01-10T15:20:00.000-08:00

Tribut vocal a Moby Stick

Repapiejant - versió d'Abús i Plouen Catximbes (dos d'aquelles propostes amagdes de la música en català que em fascinen bastant) de Umpah-pah. Es troba al disc de tribut a la banda

per cert, a l'Spotify i a les botigues hi ha el disc de tribut que trobo força divers. I, una crítica a la gent del programa Ànima perquè trobo que fan coses molt bé, però sonoritzar la música en directe no.

Nick Drake - Three Hours

Ara és demà - Poema propi+El poble (de M.M i Pol)

Dj Singu d'At Versaris

Les cançons valen més que 30000 radios

Digital: crime?

2010-01-08T11:10:00.000-08:00

És ben cert que l'era digital, aquesta abstracció pseudofísica d'allò físic, ha generat una crisi (=oportunitat segons alguna part la cultura asiàtica) en el Món real.

Fins el moment lo real estava composat per la parella empíric/intuïtiu. Quan encara no hem sabut conciliar aquest matrimoni ha aperegut lo digital. Seguim entestats a enfrontar-los i per això la raó, la consciència i la ciència absolutistes han fracassat com a fonts explicatives mentre que l'emoció, l'inconscient o la filosofia experimental segueixen sent més aviat un abisme vital que un arbre on seure i menjar-ne el fruit.

Sobretot per les possibilitats que genera a l'intercanvi humà el món digital té una utilitat. Possiblement la humanitat és i és on és per la voluntat i la necessitat d'intercanviar. El món occidental ens hem passat 3 pobles però és l'essència del que som.

Baixant de la figuera i anant a un cas concret, l'escletxa d'avui, serveix per fer propaganda reflexiva de dos portals de la xarxa:

jo.escolto.tarry
i
compartim.cat

Són dos portals que ofereixen al naufrag música catalana i música en general de forma gratuïta. Un intercanvi digital gratuït que afecta a un tercer (el músic, la banda).

I és en el moment qe afecta a un tercer que la cosa és complica. Hi ha qui defensa que això és promocionar una cultura gratuïta, accesible a tothom. Hi ha qui diu que això és un delicte. Hi ha molts debats, moltes propostes i alternatives de millora/solució.

Allò indubtable és que resulta un conflicte per l'artista que potser pot deixar d'ingressar per allò que ha manufacturat. Però també pot ser una oportunitat per arribar a més gent, per trencar alguns intermediaris que encareixen el preu, que fan de l'art un negoci lucratiu. Segurament la solució no és la gratuïtat, potser és pagar el que realment val (i no l'inflació) o allò que el consumidor pugui considerar (arriscat, però seria tant maco!*).

El que és evident és que un nou horitzò en la música i l'art, segurament el submón més avançat i revolucionàri de l'espécie humana, s'ha obert. I és que d'horitzons nous hem de viure.

Tot plegat hauria de confluir en el creixament de la música en directa i en la igualtat d'oportunitats entre propostes musicals.

Per acabar diré que ja va sent hora, i potser de forma alegal o il·legal aquest portals ho ofereixen, de tenir un espai virtual de referència de la música feta en català. També cal avançar en el gremi i connectar-se amb altres portals o propostes semblants.

Consumim música si! de totes les llengues i de tots els estils. Consumim-ne.

El conflicte està servit i que duri!

* Una proposta d'aquest estil és la que s'ha empescat Sanjosex (clicka i escolta Animal Salvatge, primer single del nou disc). El proper 23 de Gener a Girona presentarà el seu nou disc Al marge del camí (suposo que en parlaré aquì). L'entrada al concert és gratuïta, la sortida és la voluntat. Em sembla una iniciativa paradigmàtica d'aquest nou horitzò.

- Reculls de notícies i curiositats

Article: Creant cultura de base a la Prensa de Frente
Contrapropostes contra el canvi climàtic: klimaforum09.org
Comissio 50 anys Quico Sabaté
Diàri digital lliure: Transglobalfreepress.com

Posada al dia

2010-01-06T05:39:00.001-08:00

Senyors i Senyores!

Després d'uns dies de descans toca una actualització de les que fan història. Possiblement, perquè no he sabut obviar totes les inèrcies de l'inici de l'any, una actualització que serà un confetti conglomerat del que ha de ser (propòsit?) aquest blog durant aquest any 10.

Una mica de música per fer baixar les escriptures del blog

El petit de cal eril- I les sargantes al sol

Apunts culturals

- Llits

Un servidor hi va anar. Aquesta obra de teatre-circ-dansa-musical capitenajada per un mag de la imaginació com és LLuís Danés: Un viatge vital per tots els llits possibles. desControlant les veles, marcant el ritme, un Albert Pla que ha estat capaç de fer el que fa: convertir en personatge un personatge. La sirena: Lídia Pujol, una veu sorprenent i captivadora. El lloro: la pallasa Alba Serraute, hi era hi passava i se’n anava. Imprescindible. La tripulació una colla de magnífics "Matalàstics". El cuiner que els dona de menjar,molt important!, Borja Penalba. El Sol i la Lluna: la poesia i la prosa de Feliu Ventura, una perla que guanyarà amb l'edició del DVD. I el Mar, com no pot ser d'altra manera, i no calen més paraules, de Lluís Llach.

- El Cantautor

Roger Mas. Girona. Les Cançons Tel•lúriques. El viatge musical de Roger Mas ha arribat a un punt que l'objectivitat és impossible. Una veu, una banda i un carisma que creen un món paral•lel: Isàrnia. Va deixar dues perles que apunten pel nou disc. Amb el perill que suposa etiquetar, Mas, sembla que farà cançó social (no protesta). Potser s'inventa un entremig. Si fins ara ha marcat les diferències amb la cançó més reivindicativa i en els darrers discs s'ha apartat de l'etiqueta galàctica que li volen etzibar, un servidor fa l'apunt que en el proper disc, Roger Mas, tornarà a trencar motlles. Que faci el que vulgui que jo el seguiré fins on pugui.

Apunts politics, reivindicacions, inquietuds.

- Sentències, Estatuts i Consultes Populars.

És evident que ha arribat a un punt que per molts motius tothom s'haurà de mullar. Sembla que o el tumben o Espanya és l'única Nació. L'Estat és un conjunt de normes que ens abraçen i ofeguen. El joc de la Nació potser és més abstracte, o no!. Qui té el DRET a DECIDIR (a l'autodeterminació), les Nacions o els Estats? Són els Estats que fan les Nacions o són les Nacions que fan els Estats? Nomès hi ha una manera de redirigir les abstraccions legals: que el poble opini. I que la seva opinió sigui la que dona sentit a les normes. En cabat que els democrates reciclats tornin a seure a la poltrona i que les persones que lluiten per la democràcia directe els hi continuïn foten doblegades fins que la història (com ara) els hi doni la raó.

- Reculls de notícies i curiositats.

Juan Meléndez Colón: ex condemnat a mort. Protagonista d'un film.
Forum Social Català 2010
Els Diables: tradició popular o delicte?
Teresa Sala: vaga de fam
La Directa

- I un llibre: (regal)

El Llibre del JOB. Francesc Pujols

Dia 1: una altra vaga de fam

2009-12-31T10:48:00.000-08:00

Dia 1 de l'any 10. I tot continua igual:

Les vagues de fam, pel fet de ser una opció contra-natura, sempre m'han resultat "fascinants".

En aquells casos que és defensable i inclós justificable, és curiòs veure com l'acte contra-natura s'utilitza per anar contra-lo-social. No sé si m'explico.

Teresa Sala: vaga de fam per la llibertat dels pobles

any 10

2009-12-31T06:05:00.000-08:00

Ni resums, ni explicacions, ni desitjos, ni felicitacions. Avui (31) l'entrada al cap d'any serà diferent a les que he fet fins ara. Malalt de la panxa (gastorinteritis en procés de curació) me'l passaré sol. No sé si em convé menjar raïm, de fet, si el passo sol (primer cop a la vida) perquè no passo de menjar raïm? Miro les campanades o també passo? Em vesteixo maco o passo? No hauré de felicitar a ningú durant tota la nit: passo, doncs, d'enviar sms?. Serà curiós, si més no diferent. Potser desitjaria que no fos obligat, però per altra banda, em sap més greu perquè per primer cop no faré un sopar que faig des de (deu fer) uns 7 o 8 anys. Pensant-ho, passaria de tot menys del sopar. Així que fins que no sigui l'hora no sabré el que faré (que també és anar una mica a contracorrent)

Bon any!

-avui potser serè com els llibres de les biblioteques o com les persones que es troben a la presó-

La Bobloé

2009-12-27T04:58:00.000-08:00

són molts els espectacles de nadal.

Però si hi ha un fet que fa Nadal, i que hauríeu de veure és JISÀS DE NETZERIT d’en Pau Riba i De Mortimers. És divertit, crític i irònic. Descabellat, calb i surrealista. És de les millors coses del Nadal. i prou!

Comprar un llibre i trobar-ne un altre a dins

2009-12-23T04:11:00.000-08:00

Dels homes, només m'impressionen aquells l'existència dels quals constitueix una sèrie de cruïlles, només els homes que tenen destí, la vida dels quals es dilata tant que ja no poden dominar-la de cap manera. L'important és tenir destí, ser un"cas". Que la nostra presència siga una reprimenda, una por, un neguit, un èxtasi o una alegria. Que ningú no sàpiga quant de temps viurem, què farem, com pensarem, sinó que sols la por i l'alegria per les nostres caigudes i elevacions facen de la nostra existència una sorpresa contínua, una angoixa estranya. Ser per a un altre motiu d'0alarma, de pressentiments, de meditació, d'odi i d'entusiasme; que ningú estiga segur del camí pel qual anem ni quin presndrem. Que la nostra existència siga un problema tan irresoluble que ni tan sols la mort no puga resoldre'l mai, sinó que que la nostra absència física augemte el turment d'allò inintel·ligible. Tots els homes que no tenen destí i que no poden esdevenir "casos" caminen amb pas ferm en l'existència, tenen la seguretat que han d'arribar a algun lloc; perquè el final està implicat en les premises del seu ésser. No obstant això, un home que és un "cas" és per a ell mateix una intranquilitat absoluta i una ocasió d'intranquilitat per a d'altres; en ell la tremolor de la individualització és una al·lucinació, un èxtasi, un somni o una explosió, una creació infinita: si el món fou creat o si encara no ho ha estat

Els llibre de les desil·lusions. Emili Cioran

trobat a Cansat de Diumenges d'Andreu Galan
La breu edicions (alabatre)

Recomenacions de Nadal:

Pau Riba: Jisas de Netzerit
Paracet amol musica projecte de Mazoni on es versiona per altres artistes
LLits de LLuis Danès (o com veure a LLuis Danès, Lluis Llach i Albert Pla fent coses junts)

Poesia, música, teatre, cinema, musueu: regaleu experiències!!!

Jo, tu, Granollers

2009-12-22T02:54:00.001-08:00

Jo decideixo
Tu decideixes

Granollers Decideix

A mi mai m'han consultat

2009-12-18T02:22:00.000-08:00

Ahir mateix ho pensava. Resulta que a mi mai m'han consultat. Tot i tenir i rebre una educació, per part dels pares, bastant desitjable, les consultes que s'han fet sobre la meva vida han estat gairebé poques. Fer handbol o piscina, anar a Òrrius o quedar-me a Granollers, aquestes o aquelles bambes per poder correr pel patí. La meva iaia potser si que m’ha fet més consultes: patates fregides o pasta? Que vols que et regali, nen?. A l’escola, encara que la pedagogia ho amagui res és consultat i tot està predeterminat. Si miro la societat i la seva forma d’organització, jo sóc dels que no va poder votar la constitució ni el model autonòmic, encara menys he pogut incidir gaire en el model socioecònomic i cultural que he rebut. És cert que amb els anys he pogut emetre (o no) vots per incidir en l'esdevenir, però, són consultes tancades, repartides abans de ser fetes, interessades i m’atreveixo a dir que manipulades. També és cert que tinc l'acció per canviar l'estat de les coses....Però, penseu exemples, segur que us en venen al cap.

Amb això no vull dir que no hi hagi marge per l’autonomia d'acció i per una certa possibilitat de decisió. Precisament és aquest marge i aquesta possibilitat el que ens fa lliures. Una llibertat condicionada i que és vàlida des de la quotidianitat.

Però i quan pots decidir traspassant el dia a dia? Vull dir, quan pots imaginar, trencar amb l'ara i projectar-te a l'abisme del futur? Quan pots decidir sobre una qüestió que mai abans s'havia plantejat decidir? I quan ho fas de la mà de la gent que t'envolta, la que es mou més per il·lusió que per estratègia. Això, posa "catxondu".

I a alguns també els hi fa por. Fa por a aquells que no volen ser consultats, perquè pronunciar-se no va amb ells. En realitat tenen por perquè mai ho han fet i no ho entenen. No entenen perquè ara, de cop, i sense que siguin els de sempre els que els hi preguntin, han de respondre a una pregunta tant simple com atrevida. (tant de bo poguéssim fer-ne més de preguntes). I també tenen por els qui tenen el "poder" per decidir sobre que consultar i sobre que no. Aquestes, inclòs els que estratègicament els hi pot anar bé, no saben com reaccionar. Estan sobrepassats per la força popular.

El problema pot venir, com ja he dit, en el personalisme, el clientelisme, el creure’s el representant únic i indiscutible de la causa. I dic jo, si et poses al servei d’un moviment, perquè no esperes que el moviment et digui el que has de fer? D’il·luminats en tenim molts, i alguns van bé, però primer deixem gaudir del fet i treballem perquè tingui més incidència.

---

En un altre ordre de prioritats, aquest cap de setmana, Cardedeu és la capital de l'escena catalana. Si bé a Barcelona i a altres llocs van forts, divendres hi ha la inauguració del nou Casal Popular els Escorrelots amb l'actuació d'At Versaris, i dissabte la presentació del nou cartell del Tastautors amb l'actuació del freakautor Estanislau Verdet i la revelació amb accent francés Anna Roig i l'ombre de ton chien.

Resultats? No, gràcies

2009-12-14T13:03:00.001-08:00

"Hablar de haceres? No!
Asi que hagamos"
G. Escarpa

Un dia com avui, en el qual la segmentació humana a la qual ens veiem abocats els contemporanis, ha estat una barreja de monotonia, reflexió i esperança...

Ahir marxava enfadat a dormir. La passivitat i el no posicionament davant qüestions que, t’agradin o no, tenen un efecte en tu i/o en altra gent que és a prop teu, és des d’ahir i per mi, un pensament tant perillós com aquell que s’oposa a tot allò que no li agrada. Paràlisis cerebrals, discapacitats de criteri propi, estèrils ciutadans que són el resultat d’una societat que se'ls menja, d’un sistema que els marca i d’una educació que no els permet pensar. Decepció, si. Però autoafirmació, també.

Les Consultes Populars són actualment l’única via per mirar de canviar, des de i per al poble (en el seu sentit ampli, transversal i divers), un sistema que és caduc i que ha violat i maltractat la democràcia.

Les consultes populars l’únic que volen és participació directa, democràcia directa, democràcia participativa. Responsabilitat. Autonomia. Criteri Crític. Criteri Pròpi. Organització. Consens i Conflicte...totes les grans paraules que aquesta societat nostra ha buidat de sentit i les ha omplert de porcaria humana.

I si. Ho han fet els il·lusos dels independentistes. Perquè creuen, que amb la democràcia un dia podran exercir el dret a l’autodeterminació.

I fa temps ho van ser els ecologistes amb una ILP que va ser tombada per una classe política, que com aquell dia, avui, només pot anar a remolc. I ho estan fent alguns valencians que volen veure TV3 (la nostra, que pel posicionament dels referendums i de la tallada d'emissió al país valència, cada cop ho és menys, de nostra)

Ahir i aquestes propers mesos hi ha una sèrie de gent que vol ser protagonista d'una gesta històrica i revolucionària. D’una gesta radicalment democràtica. Alguns ja li podrien dir Terrorisme democràtic si ho volen. Que m'ho diguin a mi.

I uns altres, com sempre, es quedaran al marge. Segur que ni s'hi mostraran en contra. Persones que segons nosequin partit no es senten interpel·lats. Són víctimes de si mateixos, de la deshumanització de tota persona. No pensaran. No es qüestionaran. No ens voldran entendre.

Quedareu retratats com els qui fan de la ignorància, de la passivitat i de la individualització una forma que va en contra de la democràcia participativa, de la revolució, del canvi. Sou el pitjor que pot tenir una societat. Benestants hipòcrites que es pensen que tenen la llibertat i no veuen que la felicitat l'han deixat abandonada a la primera curva que han trobat.

I nosaltres, perdrem, perquè és tanta la il·lusió, l’esperança i les generacions que fa que lluitem democràticament que tot els resultats, avui, no ens interessen. Som demòcrates decebuts i hem exercit i exercirem la democràcia per perdre. Sempre perdrem, i què?

I és que, per nosaltres, la democràcia potser no sempre són resultats al i del moment. I això és el que ens diferencia de la classe política. I és que nosaltres crèiem en nosaltres com a motor de canvi. I això és el que ens separa dels passius.

Només caldrà evitar (com sembla que ja està passant) que la transversalitat i la diversitat de les persones que formen les diferents plataformes (perquè en són moltes) siguem capaces de mantenir la unitat que hem reclamat a la classe política i que ens n’ha allunyat. És impossible garantir el consens total, però malgrat la il·lusió, com a minim esperem que acabin totes les consultes.....Llavors, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora, que tot esta per fer i tot és possible.