8.10.10

Avui de música

És habitual que jo i el meu escrivent anem parlant de música i, entretot, les recomanacions apunten en escreix a aquest gènere artístic. La veritat és que la música és evident com la vida. Ja ho va dir ahir Pep Anton Ferrer dels Oliva Trencada quan va presentar el nou disc del grup Saltamartí -tot sol a l'Heliogabal-: "Un vinil és una cosa rodona que gira sobre un eix , com la terra que gira, i fa música..si l'eix para, para la música, com la terra que si para, para la humanitat". La proposta d'aquest grup poc re-i-conegut és interessant perquè juguen amb un dels altres poetes coneguts però poc valorats: Joan Brossa. L'espectacle és -com a mínim per als pocs oberts a noves propostes- divertit pel format i pel saber-fer del músic, i interessant per la conjunció de música i poesia -Brossa no és fàcil-. Però per tenir el bon vent de cara podem restar a l'Ancoratge de Plouen. Tot i que encara no l'hem sentit prou, podem apostar per aquest disc com un dels de l'any -que no vol dir que tothom li faci cas, i per tant, podria ser que no toqui al PopArb -esperem que si- o a tants altres festivals moderns o al Palau -algun dia potser parlarem de les últimes actuacions de grups aborigens que s'han programat a l'antiga cova d'en Millet-- per cançons com Les Coses Bones, M'he Begut el seny, Standstill o l'estrella Moltes Informació per dir-ne algunes. Palomar i els seus deixen lluny les catximbes - per nosaltres al·lucinants- i defineixen un poprock -per dir quelcom- conservant aquesta poètica-i-veu singulars però fent-ho més comprensible. I si Plouen toquen les galàxies, Canimas "el naufrag" presenta un Sagrat Cor interessant i lluny de tot el moviment de l'etiqueta "la nova escena". I paral·lelament l'Òscar Briz que ens parla de l'Estiu. Tot plegat, i ara que ho re-llegeixo i no puc evitar la reflexió-quasi-doblement victimista, propostes que poden quedar més o menys apartades d'aquesta "nova escena" reduïda pel que fa a l'impacte social del tros de territori del planeta enmig d'un dels sistemes de la galàxia que podríem decidir no voler descobrir.

linkacions

Stroika a seguir de prop i deixar-s'hi caure
L'H.O.R.I.N.A.L ja ha tornat
PSAN que foten?

i prou

1 comentaris: