Diuen que hi ha el català emprenyat i el català que sap on va.
Dissabte es va gestar, definitivament, el català aborigen. Un català que milita i que fa rebrotar el seu pensament dels il·lusos que el volen enterrar. El català que remou l’origen per abastir l’univers. És un català de poble, de cada poble i que acciona el poble per fer-lo vibrar. És un català que ni emprenyat ni direccionat per algú, normalitza la seva condició social a través d’una cultura que es troba al marge de l’oficial. No és ni anti- ni contra- sinó alter-. És el català del ritual sense culte, i que així sigui. I és que ell o ella, en el fons, sap separar la matèria de l’esperit (i no pas l’esperit de la matèria). I fins i tot qui l’entengui, no el podrà comprar. Ho tindrà tot pagat.
Rosa d’abril, morena de la serra. Txumba Txumba i final.
* Al no entendre'm no ho proveu..potser torbaré algun material audiovisual que ja serà penjat per aqui alguna vespreada d'aquestes.
9.11.09
5.11.09
31.10.09
La Pedra de l'Encant
En un intent des-controlat d’allargar la nit o de veure aparèixer el dia es van parar a la Porxada. Anaven a seure juts al centre del porxo, però van topar amb el roc. Un dels protagonistes li va dir a l’altre:
- Coneixes la llegenda de la pedra de l’encant?.
Aquell altre va dir:
- No!.
El primer dels protagonistes va aixecar pit i va pronunciar, si fa o no fa, aquestes paraules:
- És un acte granollerí, és un acte patriòtic i ciutadà explicar-li algú perquè la PEDRA DE L’ENCANT és on és. Ara ja em podria morir com a ciutadà d’aquesta ciutat. Quin orgull!!!! -una pausa d’alegria- La pedra de l’encant és aquí perquè segons diuen un riu la va portar.
El segon dels protagonistes, el que no sabia perquè la pedra de l’encant era allà, va exclamar:
- I ja està? Carai, em pensava que seria alguna cosa més rebuscada.
Després d’una discussió entorn el simbolisme de la roca, la possibilitat que el riu la portés fins on era i també la poca protecció, i per tant, la gran vulnerabilitat de la pedra davant qualsevol acte irresponsablement estúpid, el tercer, que fins el moment havia estat més o menys callat i assegut sobre la pedra, va dir:
- Si! Potser és una tonteria, però la Pedra de l’encant és com la veritat: és allà des de fa molt de temps i no ens n'adonem. Potser si la trairéssim la trobaríem a faltar, no?
Els tres protagonistes van seguir la nit uns metres més enllà i per casualitats de la vida, van acabar parlant del cul de la lluna i del pet que algun dia sen’s tirarà al damunt.
Fi.
- Coneixes la llegenda de la pedra de l’encant?.
Aquell altre va dir:
- No!.
El primer dels protagonistes va aixecar pit i va pronunciar, si fa o no fa, aquestes paraules:
- És un acte granollerí, és un acte patriòtic i ciutadà explicar-li algú perquè la PEDRA DE L’ENCANT és on és. Ara ja em podria morir com a ciutadà d’aquesta ciutat. Quin orgull!!!! -una pausa d’alegria- La pedra de l’encant és aquí perquè segons diuen un riu la va portar.
El segon dels protagonistes, el que no sabia perquè la pedra de l’encant era allà, va exclamar:
- I ja està? Carai, em pensava que seria alguna cosa més rebuscada.
Després d’una discussió entorn el simbolisme de la roca, la possibilitat que el riu la portés fins on era i també la poca protecció, i per tant, la gran vulnerabilitat de la pedra davant qualsevol acte irresponsablement estúpid, el tercer, que fins el moment havia estat més o menys callat i assegut sobre la pedra, va dir:
- Si! Potser és una tonteria, però la Pedra de l’encant és com la veritat: és allà des de fa molt de temps i no ens n'adonem. Potser si la trairéssim la trobaríem a faltar, no?
Els tres protagonistes van seguir la nit uns metres més enllà i per casualitats de la vida, van acabar parlant del cul de la lluna i del pet que algun dia sen’s tirarà al damunt.
Fi.
26.10.09
Des-control-ats
Pagesos i Mossos acaben a cops. Aquest és el títol del vídeo que TV3 a posat a la seva carta (virtual).
Al migdia, sense haver vist gaire les imatges (i tampoc em calia per dir el que vaig a dir) de la manifestació que va tenir lloc ahir a Reus per protestar pels preu agraris i convocada per Unió de Pagesos, he pogut escoltar al portaveu del sindicat de policies (això del sindicat de policies també és per fer-ne un escrit) dient si fa o no fa que els policies van actuar en defensa pròpia i degut a una sèrie (que vol dir petita) de pagesos (que vol dir gent que molesta) descontrolats.
Podria realitzar una dissertació sobre els motius de l’existència de la policia en la societat i de la policia dins l'Estat del Benestar. I a sobre, ho podria fer amb apunts i textos contrastats per estudis universitaris de pèssima reputació però d’alta volada social. Però no.
Avui només expressaré el que li he preguntat retòricament al meu pare mentre menjàvem:
Escolta papa:
Aquesta gent (els policies), algun dia diran que ells també tenen a una sèrie de descontrolats que cal identificar i expulsar del cos per tal que el servei al ciutadà sigui més ciutadà i més servei i d’aquesta manera evitar enfrontament gratuïts, innecessaris i massa sovint fruit d’una incapacitat del sistema per resoldre els conflictes inherents a tots societat a través del diàleg, de la voluntat i de la fermesa de defensar el valors democràtics de diàleg, respecte i consens?
I ara tot pensant us dic que:
Evidentment ja no pregunto si ells arribarien a defensar que quatre descontrolats amb cascs, porres, armadures, botes i escuts es lièssin a cops amb aquest quatre descontrolats que caldria identificar i expulsar del cos per tal d’evitar que el servei del ciutadà sigui més ciutadà i més servei i.....?
Quina pena que existeixen preguntes retòriques tant contundents.
Al migdia, sense haver vist gaire les imatges (i tampoc em calia per dir el que vaig a dir) de la manifestació que va tenir lloc ahir a Reus per protestar pels preu agraris i convocada per Unió de Pagesos, he pogut escoltar al portaveu del sindicat de policies (això del sindicat de policies també és per fer-ne un escrit) dient si fa o no fa que els policies van actuar en defensa pròpia i degut a una sèrie (que vol dir petita) de pagesos (que vol dir gent que molesta) descontrolats.
Podria realitzar una dissertació sobre els motius de l’existència de la policia en la societat i de la policia dins l'Estat del Benestar. I a sobre, ho podria fer amb apunts i textos contrastats per estudis universitaris de pèssima reputació però d’alta volada social. Però no.
Avui només expressaré el que li he preguntat retòricament al meu pare mentre menjàvem:
Escolta papa:
Aquesta gent (els policies), algun dia diran que ells també tenen a una sèrie de descontrolats que cal identificar i expulsar del cos per tal que el servei al ciutadà sigui més ciutadà i més servei i d’aquesta manera evitar enfrontament gratuïts, innecessaris i massa sovint fruit d’una incapacitat del sistema per resoldre els conflictes inherents a tots societat a través del diàleg, de la voluntat i de la fermesa de defensar el valors democràtics de diàleg, respecte i consens?
I ara tot pensant us dic que:
Evidentment ja no pregunto si ells arribarien a defensar que quatre descontrolats amb cascs, porres, armadures, botes i escuts es lièssin a cops amb aquest quatre descontrolats que caldria identificar i expulsar del cos per tal d’evitar que el servei del ciutadà sigui més ciutadà i més servei i.....?
Quina pena que existeixen preguntes retòriques tant contundents.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
