"Hablar de haceres? No!
Asi que hagamos"
G. Escarpa
Un dia com avui, en el qual la segmentació humana a la qual ens veiem abocats els contemporanis, ha estat una barreja de monotonia, reflexió i esperança...
Ahir marxava enfadat a dormir. La passivitat i el no posicionament davant qüestions que, t’agradin o no, tenen un efecte en tu i/o en altra gent que és a prop teu, és des d’ahir i per mi, un pensament tant perillós com aquell que s’oposa a tot allò que no li agrada. Paràlisis cerebrals, discapacitats de criteri propi, estèrils ciutadans que són el resultat d’una societat que se'ls menja, d’un sistema que els marca i d’una educació que no els permet pensar. Decepció, si. Però autoafirmació, també.
Les Consultes Populars són actualment l’única via per mirar de canviar, des de i per al poble (en el seu sentit ampli, transversal i divers), un sistema que és caduc i que ha violat i maltractat la democràcia.Les consultes populars l’únic que volen és participació directa, democràcia directa, democràcia participativa. Responsabilitat. Autonomia. Criteri Crític. Criteri Pròpi. Organització. Consens i Conflicte...totes les grans paraules que aquesta societat nostra ha buidat de sentit i les ha omplert de porcaria humana.
I si. Ho han fet els il·lusos dels independentistes. Perquè creuen, que amb la democràcia un dia podran exercir el dret a l’autodeterminació.
I fa temps ho van ser els ecologistes amb una ILP que va ser tombada per una classe política, que com aquell dia, avui, només pot anar a remolc. I ho estan fent alguns valencians que volen veure TV3 (la nostra, que pel posicionament dels referendums i de la tallada d'emissió al país valència, cada cop ho és menys, de nostra)
Ahir i aquestes propers mesos hi ha una sèrie de gent que vol ser protagonista d'una gesta històrica i revolucionària. D’una gesta radicalment democràtica. Alguns ja li podrien dir Terrorisme democràtic si ho volen. Que m'ho diguin a mi.
I uns altres, com sempre, es quedaran al marge. Segur que ni s'hi mostraran en contra. Persones que segons nosequin partit no es senten interpel·lats. Són víctimes de si mateixos, de la deshumanització de tota persona. No pensaran. No es qüestionaran. No ens voldran entendre.
Quedareu retratats com els qui fan de la ignorància, de la passivitat i de la individualització una forma que va en contra de la democràcia participativa, de la revolució, del canvi. Sou el pitjor que pot tenir una societat. Benestants hipòcrites que es pensen que tenen la llibertat i no veuen que la felicitat l'han deixat abandonada a la primera curva que han trobat.
I nosaltres, perdrem, perquè és tanta la il·lusió, l’esperança i les generacions que fa que lluitem democràticament que tot els resultats, avui, no ens interessen. Som demòcrates decebuts i hem exercit i exercirem la democràcia per perdre. Sempre perdrem, i què?
I és que, per nosaltres, la democràcia potser no sempre són resultats al i del moment. I això és el que ens diferencia de la classe política. I és que nosaltres crèiem en nosaltres com a motor de canvi. I això és el que ens separa dels passius.
Només caldrà evitar (com sembla que ja està passant) que la transversalitat i la diversitat de les persones que formen les diferents plataformes (perquè en són moltes) siguem capaces de mantenir la unitat que hem reclamat a la classe política i que ens n’ha allunyat. És impossible garantir el consens total, però malgrat la il·lusió, com a minim esperem que acabin totes les consultes.....Llavors, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora, que tot esta per fer i tot és possible.